Afinant l’oïda: La Sra. Tomasa, Alavedra i GIN

Bon dia!

Una mica tard, però aquí us porto el blog amb tota la música d’aquesta setmana. Espero que em perdoneu.

 

NOVETATS:

• La Sra. Tomasa ha publicat el seu esperat nou disc, 1040. Un disc que han trigat 3 anys a fer, que s’ha fet arreu del país i de sud-amèrica, agafant influencies i instruments d’arreu del món per sumar-les al so tomasero.  Tenia una mica de por ja que fa molts anys que m’agrada La Tomasa i no volia que deixés de ser així, com està passant amb molts dels grups de l’escena. Però realment tenint en compte la seva història i els bons musics que hi estan involucrats, estava clar que això anava a ser algo bo. M’han agradat molt cançons com “MUNDO” o “EL CUADRADITO”. També d’altres com “MALA FAMA” o “SE VA”. Latin, folklore, electrònica… molt top. Escolteu-lo sencer i en ordre, i veniu el 29 de novembre a Razz!

 

• Ja ha sortit el nou i segon disc d’Alavedra, Feliz a la fuerza, on a part dels singles que òbviament ja us havia portat per aquí, com la cançó que dona títol al disc, “Chamartín”, “La excusa Perfecta” o “Personalidad”, també trobem altres joyes com “Generación”, “Barcelona” (per fi un himne accurate de la nostra ciutat!!!) o “No Sé”. El disc, de només 25 minuts,  m’ha agradat molt, he notat un canvi en la producció, una mica menys punky, més madura, sense perdre el toc d’humor a les letres. També inclou una col·laboració amb Diossito de La Élite, però no m’ha apassionat. De totes maneres, com sempre, no deceben. Ganes de veure’ls un altre cop en directe, a la nau el 30 de novembre.

 

• “INCENDIO” és el nom del primer single de GIN, que estrena una nova etapa en la qual presentarà el seu EP MELANCORA, un EP on descobrirem a una artista més madura, on més enllà del pop, s’exploren gèneres com el funk, l’R&B i el disco. Estigueu atents perquè es venen cosetes molt xules!

 

• Galgo Lento ha estrenat el segon single del seu nou disc. Després de “VULL TENIR-TE APROP” amb la Kris Tena, una de les cançons que més he escoltat aquest final d’estiu, ara podem escoltar “COPILOT PT. 1.” una cançó d’amor preciosa que donarà nom al seu quart disc. L’evolució de la cançó m’ha encantat, com van entrant les guitarres distorsionades, els cors, els sintes i l’autotune, al més pur estil Kanye.

 

• Del disc de remixos de Brat (and it’s completely different but also still brat), em quedo com no amb les col·laboracions del Julian Casablancas de The Strokes a “Mean Girls” i de Bon Iver a “I Think about it all the time”. M’han semblat dues versions molt diferents de les originals i que els artistes convidats li han donat una volta i una veu molt interessant. Tenint en compte els dos noms dels quals parlem, no esperava menys. Una mica disappointed amb la de The 1975. Hi ha altres top, com la de la BB trickz, Billie Eilish, Troye Sivan o Shygirl, però em quedo amb les originals.

• Després de col·laborar amb Lil Wayne a “Saturday Mornings” i amb Anderson .Paak a “Summer Drop”, primer single en solitari per Cordae aquest 2024 amb “Mad as Fuck”. No m’ha semblat espectacular ni molt menys a prop del nivell mostrat a The Lost Boy, però se m’ha enganxat, així que us la recomano per aquí a veure què opineu vosaltres.

 

• Seguint amb rap americà, Pharrell Williams i Tyler, The Creator han unit forces a “VIRGINIA Boy” un tema que formarà part de la BSO de Piece By Piece, juntament amb altres obres d’art com “Grindin’” de Clipse o “Alright” de Kendrick. El vers del Tyler, com sempre, on point, i la cançó m’ha molat bastant!

 

• Aquest any vaig tenir la sort de poder veure l’artista nascut a Nigeria i resident de Londres Obongjayar actuant al Primavera Sound, i des de llavors que li guardo un molt bon record. Aquests dies ha tret “Just My Luck”, un senzill on mostra el seu estil, d’R&B, funky, amb un baix potent i la seva veu característica i fins i tot unes melodies una mica més accessibles que normalment. Banger!

 

 

DESCOBRIMENTS:

• Totalment obsessionat amb el Tiny Desk dels argentins CA7RIEL & Paco Amoroso que s’ha viralitzat aquesta setmana. Em sembla increïble com sonen, lo original que és i els musicazos que porten (i els outfits també, perquè no). He tingut en bucle fort l’última cançó “LA QUE PUEDE, PUEDE”, del seu últim disc BAÑO MARIA.

 

 

• I també en bucle “si no fuera por ti” de Bloodstein, un grup que m’han passat aquesta setmana i no coneixia. M’ha agradat molt. És la primera cançó de Mierda, l’EP que la banda d’indie de Madrid va treure al maig, després de guanyar el Madcool Talent. Us molarà si us agraden altres bandes com La Paloma, Cora Yako o Toldos Verdes.

 

• I acabo ja amb l’última cançó d’avui. Fa res ja us vaig recomanar el nou disc de la Doechii Alligator Bites Never Heal, però aquests dies he estat tornant-hi i he recuperat un dels millors temes, “NISSAN ALTIMA”. Va duríssim. El flow, la lírica, l’estil… I el videoclip (amb influències de l’Alright de Kendrick) també.