La música, com les altres arts, és un reflex de les diverses característiques que conformen la cultura en la qual es desenvolupa, i el seu recorregut estètic només es pot argumentar si es considera la societat com a una part fonamental de la seva existència. Avui dia, l’escena musical catalana està protagonitzada per la música que més s’adapta a les necessitats d’una societat acostumada a un consum ràpid, impulsat principalment per les dinàmiques establertes per les xarxes socials, contrària a l’experiència ritual en què consistia escoltar música no farà més de vint anys, en què l’acció, de voluntat pròpia, era més conscient i suposava una experiència.
Aquesta música, conformada per estils creats a partir de l’ús de les noves eines tecnològiques destinades a la creació musical, conviu amb altres músiques de caràcter més tradicional, considerant el procés de creació, la tímbrica o l’arrel estilística. Alguns d’aquests, com el folklore, la cançó d’autor o el jazz, requereixen una escolta premeditada i lúcida si es vol aconseguir captar l’expressivitat melòdica que condueix la seva estructura harmònica.
Des de Primera Fila, hem decidit fer una breu introducció de les principals veus femenines del territori català que representen aquests estils musicals, i començarem pel folk.
La cantautora de Vilassar de Mar, Judit Neddermann, és una de les màximes exponents actuals d’aquesta música en llengua catalana. Influenciada per estils com el jazz i el soul, presenta una sonoritat pròpia desenvolupada al llarg de cinc àlbums en els quals combina cançons en català i castellà. Amb ‘LAR’, el seu últim disc, consolida un estil elegant, sincer i natural, lliure d’efectes sonors, en què llueix la significativa musicalitat d’Arnau i Pau Figueres, coproductors de l’àlbum.
La mataronina Gessamí Boada és una de les veus amb més potencial del panorama musical català actual. Amb un estil similar al de Judit Neddermann, però més a prop del pop minimalista i la cançó d’autor; Boada ofereix al seu últim àlbum, ‘L’Art d’Estimar’, un repertori sincer i elegant on explora la complexitat de l’amor a través de nou cançons que combinen el català, el francès -amb “Ma Voix”- i l’anglès -amb”Love is You”-. Coproduït per Kquimi Saigi i Arnau Figueres, aquest àlbum es caracteritza per la capacitat expressiva de la veu de Gessamí Boada que, gràcies a la complexa simplicitat dels seus acompanyaments, floreix i ressalta per sobre de qualsevol altre so.
Sense anar gaire més lluny i emmarcant en un estil amb molts i moltes representants, entrem al territori de la cançó d’autor, un estil que ha evolucionat fins al punt on és difícil distingir-lo de les influències estilístiques que presenten les seves obres, però que continua sent identificable per la importància del seu missatge.
Avui dia, Gemma Humet és una de les principals representats d’aquest estil musical. Tot i mostrar una intenció musical clara, destaca per no romandre a la tradicional simplicitat que, durant tants anys, ha format part de la identitat d’aquest estil. Amb Gemma Humet hi podem trobar poesia musicada, teclats amb influències clàssiques, bases rítmiques de hip-hop, sons modulats amb sintetitzador i melismes microtonals característics del flamenc, entre d’altres aspectes que només podran ser experimentats en directe. El seu últim àlbum anomenat ‘Rere Tot Aquest Fum’, produït per Jordi Casadesús, segueix el recorregut estètic presentat als tres primers reculls, però aquest cop amb la fusió de la música electrònica i l’ús d’instruments analògics.
La cantant i poetessa de Granollers, Ivette Nadal, és una altra de les joves representants de la cançó d’autor en català. A través de melodies suaus i acompanyaments més modestos, reflex d’una etapa emocionalment més calmada, Ivette Nadal ressalta la importància de les seves lletres a ‘Les hores blaves’, el seu últim àlbum, un recull de deu cançons en català i castellà que va acompanyat del seu poemari “Camí del Text”.
Catalunya va ser la porta d’entrada del jazz a l’Estat Espanyol gràcies a l’Exposició Universal de 1929 i a la inclusió de la capital catalana a les gires d’algunes big bands americanes, que tot i ser utilitzada com a música de ball per excel·lència des de principis de s. XX, no va ser fins aquests anys trenta que el poble català va descobrir l’autèntic jazz orquestral americà, que ràpidament va començar a omplir les sales de festes, els teatres i els cafès concert de la ciutat. Tete Montoliu, Perico Sambeat, Albert Bover, Carme Canela, Libert Fortuny, Marco Mezquida o Celeste Alías són alguns dels noms que més representen el jazz forjat a Catalunya, però hi ha d’altres, més joves, que mostren el mateix talent.
La trompetista, saxofonista i cantant Andrea Motis és considerada una de les artistes jazz de Catalunya amb major projecció internacional. Amb només 28 anys ha col·laborat amb músics com Quincy Jones, Omara Portundo i Jesse Davis, entre d’altres, i ha publicat set àlbums, els dos primers amb el fundador i director de la Sant Andreu Jazz Band Joan Chamorro, amb qui va començar a col·laborar als dotze anys. La seva última publicació ‘Loopholes’ és un projecte autoeditat on es poden veure influències del funk, el neo-soul, el jazz elèctric i fins i tot el blues.
La trombonista i cantant, també col·laboradora de la Sant Andreu Jazz Band, Rita Payés ha enamorat amb la seva música a artistes com Macaco i C. Tangana, amb qui ha col·laborat. Amb un repertori centrat en el jazz, la bossa nova i els boleros, la cantant de Vilassar de Mar ja ha publicat quatre discos: els dos primers amb Joan Chamorro, un tercer que combina diferents estils de música com fados, boleros i melodies sefardites acompanyada per la seva mare i guitarrista Elisabeth Roma, i un últim, anomenat ‘Como La Piel’, on presenta composicions pròpies gravades a l’estudi estudi de l’enginyer de so David Casamitjana.
