Una caixa. Una taula. Un escenari. I una història que explicar. Així comença l’últim espectacle de la Cia Vaivé. Una companyia teatral de cinc joves emergents que han decidit emprendre aquest nou camí per tal de poder fer el que més els hi agrada, actuar. La majoria d’actors i actrius somia en poder fer-se un lloc dins d’aquesta indústria, però no és fàcil. Tampoc es busca aconseguir la fama, és tan simple com poder viure econòmicament del que t’agrada. La teoria és senzilla, la pràctica no ho és tant.
Segons l’últim informe sociolaboral de la Fundació AISGE, l’entitat que gestiona a Espanya els drets de propietat intel·lectual dels actors i les actrius, el 63% dels artistes de Catalunya estan per sota del llindar de la pobresa. Tal com mostren les dades, hi ha una precarietat laboral en sector artístic. Malgrat això, no significa que no et puguis dedicar. Una solució és el que han fet el Carlos, la Silvia, la Núria, el David i el Marc. Ells són els cinc membres de la companyia Vaive. El seu objectiu principal? Continuar actuant i fent teatre.
Són conscients que han escollit una feina on hi ha molt de nepotisme, és a dir, molt de favoritisme per amics o parents, i això crea certa desigualtat entre els artistes. Tot i això, ells ho tenen clar, no es tracta de sobreviure en aquest món, sinó de poder fer el que els hi agrada. Ells ho defineixen com una “missió artística”: poder realitzar tots aquells projectes que desitgen i que gràcies a la companyia tenen l’espai per poder fer-ho. Però com comença tot?
Del somni a l’escenari
Tots els membres es van conèixer a l’Escola d’Actors de Barcelona (EAB). Durant tres anys, el Carlos, el David i el Marc anaven a la mateixa classe. En el 2022, just en el moment d’acabar el grau de formació actoral, decideixen que volen seguir i fer una residència artística a la mateixa escola per engegar un nou projecte, una obra de teatre de creació pròpia sota el nom “Estirant el blanc”. En aquest moment neix la Cia Vaive, però no durà gaire perquè una vegada es presenta a l’estiu del 2023, els tres agafen altres feines i ho deixen de banda.
Uns mesos més tard, el gener de 2024, la Silvia va a veure una obra de teatre on justament el Carlos fa de tècnic de so. Aquest retrobament és clau per tornar a posar en marxa la companyia. La Silvia ha escrit una versió del llibre “Ha anat així” i vol representar-la. Per això, demana al Carlos que l’ajudi a dirigir. A partir d’aquí comencen a treballar: hi deriven recursos econòmics i materials; involucren a terceres persones sense ànim de lucre, i contracten a quatre actors, un d’ells el Marc.
L’obra és un èxit. Es presenta a Terrassa, Barcelona, Sentmenat, Ripollet i Navàs. En aquestes funcions apareix la Núria, que tot i estudiar també a la mateixa escola, sempre li ha interessat més la producció i els hi ofereix un cop de mà.
A partir d’aquí, la companyia es consolida. En el 2025, neix un microteatre i creen Vaive Impro. Una nova aposta de la Cia que actualment funciona molt bé. En aquesta branca hi ha dos tipus d’espectacles: un de curt format, que seria la improvisació més coneguda (gèneres, paperetes, participació del públic, etc.), i un altre de llarg format, anomenada “Cosa de Dos”, que seria com una obra de teatre corrent, però creada des de zero sobre dues persones que es muden a una casa i que a través de diversos objectes, els evoquen rècords i han de recrear aquestes escenes. Per aquest format compten amb la Sabrina i l’Ivan, dos actors que van conèixer en un curs d’improvisació i que col·laboren en alguns projectes de la companyia.
Les veus de Vaivé
Carlos – El Director
Sempre ha tingut clar que vol treballar en allò que li agrada. Mai el veuràs fent una altra feina que no sigui la d’actor. Els estius treballa a càmping com a animador. Per ell el teatre és una manera de transmetre mil i una emocions. En aquest moment està 100% dedicat a la companyia, tot i que va fent altres feines que li surten d’actor.
El seu somni? Tenir diversos projectes teatrals al llarg de la setmana, és a dir, tenir una rutina professional amb el teatre. “És molt bonic fer de la teva passió, la teva professió”. No vol tenir una opció B perquè sempre lluitarà per la seva opció A. Pel Carlos, l’esforç i la dedicació sempre tenen una recompensa.
Núria – La Clau de l’Ordre
A ella no li agrada estar davant d’un escenari, però sí que li agrada estar darrere controlant que tot estigui correcte i que les coses funcionin. Ella és la productora. El seu paper ha sigut fer-los tocar de peus a terra i, a partir d’aquí, construir una base sòlida. I sembla que els hi ha funcionat…
De formació és actriu i productora audiovisual i d’espectacles. Tampoc es tanca la porta a obrir-se a nous camins. Té una cosa clara i és que tot el que faci ha d’estar relacionat amb l’art, de no fer-ho, seria dels seus pitjors malsons.
Silvia – La Flama que il·lumina
Politòloga, actriu i dramaturga. Una de les persones que més temps li dedica a la companyia per pura passió. Té clar que ella vol viure el moment i això ho aconsegueix gràcies al teatre. “Quan acaba una funció i reps la gratitud del públic, no té preu…”.
Tot i això, ella sí que vol combinar-se el teatre amb altres feines. Treballa en una consultoria i en una tenda de roba de segona mà, el teatre no és la seva única passió, però no podria viure sense ell. Per ella, la perfecció és aquest binomi en combinar dues passions i convertir-ho en el teu dia a dia.
David – La Rauxa i el Talent
De petit volia ser actor i cuiner. La primera opció l’ha aconseguit, la segona no. Fa molts anys treballant en això, ha fet espectacles de carrers, teatre convencional, improvisació, etc. “El que més m’agrada del teatre és tot el que pots viure amb un personatge i les diverses maneres que tens de mostrar-ho”.
El seu somni? Poder arribar a tothom amb l’humor. Per ell seria un orgull poder treballar en sitcoms com ara Friends o Aquí No Hay Quien Viva, per tal de poder fer riure a les persones i ajudar-les a desconnectar del seu dia a dia.
Marc – L’Esperit Inquiet i Somiador
La seva passió és generar un espai fictici i posar-se a crear. És d’aquestes persones que mai pot estar quieta. El teatre li encanta, però té clar que vol continuar tocant diversos àmbits: li agrada la música (toca la guitarra), li agrada dibuixar (fa il·lustracions per llibres), li agrada dirigir (és game master en un escape room)…
Podríem dir que és un artista multidisciplinari i que mai es jubilarà perquè sempre tindrà un nou àmbit per a investigar. La seva major por? Estar tancat en una oficina durant vuit hores i fer cada dia el mateix.
Ofici i passió
Fer teatre en aquest país no és gens fàcil. Les convocatòries són escasses, costa trobar sales d’assaig, els recursos són limitats i el suport institucional i privat sovint no arriba. I sí, la majoria ho han de combinar amb altres feines, però potser aquí també hi ha la bellesa d’aquest ofici, no? En cada obstacle, hi ha un repte superat. En cada somni, una petita victòria. Perquè, malgrat tot, ells tenen la llibertat de crear el que volen, de fer-ho amb amics, i de veure com, a poc a poc, s’obren noves oportunitats per a les companyies emergents. I al final, això també és fer teatre: començar amb una caixa, una taula, un escenari… I una història que explicar.
