Childish Gambino

Després de dues setmanes d’aturada i de festivals, torno avui amb les millors novetats d’aquests dies, perquè pugueu continuar gaudint de l’estiu de la millor manera.

 

NOVETATS: 

Comencem,per descomptat, amb el nou disc de Childish Gambino. I també l’últim sota aquest nom. Bando Stone and The New World és el seu cinquè disc i com ja us vaig explicar, serà també la banda sonora de la seva nova pel·lícula. Durant les últimes setmanes, vam descobrir el primer senzill, “Lithonia”, un tema espectacular on dominen les guitarres i una veu immaculada i on torna a explorar i dominar un nou gènere musical. Després, va publicar “In The Night” amb Amaraee i Jorja Smith del qual vull destacar la producció, amb tocs d’afrobeat i electrònica. De les noves, podem escoltar col·laboracions (i produccions) de Steve Lacy. Flo Milli, Fousheé ,Yeat… Escolteu-lo sencer perquè és un disc amb un concepte elaborat, amb una producció treballadíssima (i caòtica, també!), on s’exploren gairebé tots els gèneres (la versatilitat d’aquest home?!!!)… però alhora cada cançó és única i té el seu encant. De les noves, les meves preferides, “A Place Where Love Goes”, “Cruisin’” i “Yoshinoya”. Un dels discos de l’any, sens dubte.

- Publicitat -

 

  • Totalment viciat a la nova cançó de la Judeline, “INRI” i al seu videoclip. Sens dubte és una de les noves estrelles de l’escena nacional. Mentre gira amb JBalvin i després d’estrenar la seva col·laboració al disc de DELLAFUENTE, ha publicat el segon single, que acompanya a “mangata” en el que serà el seu àlbum debut, que ja em moro de ganes d’escoltar. INRI és una nova mescla entre pop d’avantguarda i folklore àrab i afro i jo no me la puc treure del cap.

 

 

  • Un altre de les meves preferides és la nova cançó de Barry B i Carolina Durante “Yo pensaba que me había tocado Dios”. La vaig poder escoltar per primer cop en directe al BBK, on la van presentar a un ring just abans del concert de Sen Senra i sincerament em sembla un himne. Súper bon crossover. Molt fort tot el que ha tret Carolina aquest any, tot i que aquesta cançó és el segon single del disc del Barry B, després de “Joga Bonito”.

 

Així una mica per sorpresa, i després de l’increïble èxit del seu concert especial al Festival Grec, Pau Vallvé ens ha regalat la seva primera cançó d’aquest 2024. Es tracta d’“Ens hem guanyat l’estiu”, amb la que presenta així el seu següent disc. M’encanta aquesta nova sonoritat que està agafant el seu projecte, una mica més folk, i en aquest cas, més estiuenca. Del nou disc, ja sabem que es dirà Agorafília, sortirà el 25 d’octubre, i que, segons explica el mateix Pau, tindrà una mica de tots els Paus que coneixem.

 

  • Tot i haver-hi pocs releases durant aquest mes, penso que s’han posat d’acord perquè només es publiqui el millor. I és que també ha sortit un feat. entre dos dels meus artistes preferits, Sampha Little Simz. La cançó es diu “Satellite Business 2.0” i recupera la sonoritat jazzy (i el títol) d’un dels interludis de Lahai, l’últim disc de l’artista britànic. A més, li afegeix un vessant més raper, també amb l’ajuda del vers de Little Simz, sempre on point (tot i que tant de bo hagués durat més la seva part). Moooooolt top.

 

  • Després d’un període convuls que ha acabat amb la retirada dels càrrecs, ahir es van publicar els dos primers senzills del que serà el pròxim disc de Rex Orange CountyThe Alexander Technique, que sortirà el 6 de setembre. Una balada a piano gairebé dialogada, que porta de nom “Alexander” i amb la que torna a emocionar com pocs aconsegueixen. I la que més us vull recomanar avui: “Guitar Song”. Un tema que em trasllada directament als seus primers discos, a cançons com “Apricot Princess”, amb una instrumental increïble (el piano, el saxo, la bateria… top). Mireu els vídeos si voleu la full experience. He’s back.

 

  • Gran sorpresa la que em vaig endur al veure l’anunci del release de “Querida amiga pena” una nova cançó de Niña Polaca. Però no només per això, sinó perquè vindrien acompanyats de David Ruiz, cantant de LA MODA. La cançó és la segona part d’un dels temes de l’últim disc, “Mejor sin ti” i es converteix en una de les cançons més tranquil·les (i tristes, again) de la banda d’indie madrilenya.

 

  • Ja ha sortit també el nou disc de BLK ODYSSY, 1-800 FANTASY. Aquests dies he estat escoltant molt un dels singles, “CHANGES”, del qual no us podeu perdre el videoclip. Tot això, a part de la ja comentada “STANK ROSE” amb Joey Bada$$. El disc em sembla molt molt interessant, en la seva mescla de gèneres com l’indie i el pop-rock amb el funk, l’R&B i el hip-hop. Escolteu també cançons com “WANT YOU”, “GEMINI” “LAST RESORT” o “PHASE”. Discàs!
    Torno a recordar també que ve a Barcelona a finals d’any, a veure si algú em vol acompanyar jeje.

 

De l’últim disc d’EminemThe death of Slim Shady, em quedo òbviament amb la seva cançó amb JID “Fuel”. I no és casualitat, ja que per mi, el mateix JID en una sola cançó supera al que fa Eminem en tot el disc en l’àmbit líric i de flows. Però alhora també em sembla que JID el pressiona i fa que puguem escoltar la seva millor versió a “Fuel”, fent d’aquesta la millor cançó del disc.

 

Per altra banda, i en un estil completament diferent, de Charm, el nou i tercer disc de la Clairo, també em quedo amb una cançó. Parlo de “Second Nature”, ja que m’ha semblat la més diferent, més complexa, amb canvis dins la cançó molt interessants. Tot i que em sembla un bon disc on també hi ha altres destacables, com “Echo” o “Juna”, no és el mood en el que estic actualment i se m’ha fet una mica monòton.

 

  • Tot i haver publicat possiblement el millor disc de rap de l’any 2023 amb Me Muevo Con DiosCruz Cafuné no s’atura i ha publicat un nou EP: blu€s. El projecte el va anunciar per sorpresa en una listening party a Madrid fa dos dies. M’ha semblat espectacular, 6/6. “la raíz d€l mal” brutal. Massa ganes del Festival B.

 

  • Si teniu ganes de ballar, no us perdeu “xapakevibra”, el cinquè tema de Joselito Ke, en la que fa una versió on mescla bossanova, funk, electrònica i “La Chapa Que Vibran” de La Materialista. Banger.

 

  • Si teniu ganes de ballar encara més dur, Brutalismus 3000 ha tret GOODBYE SALÒ, el seu nou EP. Com sempre, fidels al seu estil, però sense decebre. No només això sinó que em semblen dels seus temes més consistents i amb els que més han millorat. Tant de bo tornessin a Barcelona aviat perquè va ser un dels millors bolos del Primavera de l’any passat. Per cert, molt sospitosa la portada, si la compareu amb turboviolencia de VVV [trippin’you].

 

  • HI HAURÀ DE TOT és literalment el que he pensat aquest matí a l’obrir l’Spotify. A més, també és el títol del primer senzill del nou i segon disc de poggioli. Aquest cop sembla que ens podem esperar un disc més proper al rap, totalment a favor. Produïda per l’habitual Galgo Lento amb el que es torna a juntar per aconseguir un dels sons més frescos de Catalunya. Ganes d’escoltar el disc sencer.

 

  • “LO NOSTRE” és el segon senzill del nou disc de xicu, després de “CLAVAT A DINS”. Un tema de pop-reggeatonero que funciona molt bé. El disc continua configurant-se com una mescla entre els seus anteriors projectes, BLAU i 22. Cada cop més a prop d’artistes com Ralphie Choo. Esperem que tingui el mateix èxit.

 

  • I finalment acabem amb la nova cançó de Bungalow Collective, “Standing Room”. Una de les cançons amb més flow d’avui, dins el seu disco-rap. Fan de com interpel·len altres cançons. Quantes heu reconegut?

 


 

DESCOBRIMENTS

El descobriment que m’han fet aquesta setmana és el de Pale Jay. Un artista americà misteriós (suposo que tots els que es tapen la cara ho són), que mescla soul, r&b i jazz. Us recomano el seu EP de 2021 anomenat The Celestial Suite, que inclou els 3 temes que m’he guardat: “For James”, “Under The Magnolia Tree” i “Shameful Game”. Escolteu-los junts. La veritat és que sona súper fresc, entra sol. Se m’han fet curtes i tot.

 

  • Ara sí, en últim lloc, us porto un altre descobriment que acabo de fer just fa uns minuts, després de veure el cartell del Festigàbal, per les festes de Gràcia d’aquest any. Parlo de Zimmer90, un grup d’indie-pop-disco format per dos artistes alemanys, del qual he escoltat la seva cançó més famosa, “What Love Is” i m’ha flipat. També altres com “Drowning” o “Movin’”. Els aniré descobrint a poc a poc, però pinten molt bé.

 

Pels que vulgueu escoltar encara més coses, també han sortit projectes interessants de Denzel Curry, Lava La Rue i Blxst.

Ens veiem a la següent! 🙂