Afinant l’oïda: Jean Dawson, Kakkmaddafakka i Bleachers

Hola a tothom!

Avui ajuntem els blogs de les últimes dues setmanes, que he estat de vacances. I’m so sorry, es fa el que es pot. Una mica monotema aquesta setmana amb Guillem Gisbert, sóc pesadíssim ho sé. Però és que quines lletres… que bo que és. Avui serà llarg:

 

Novetats

 

• Ara sí, després de nombrosos singles, i nombroses cancel·lacions al PS, ja tenim aquí el nou disc de Bleachers, anomenat… Bleachers. Original. M’agradaria dir que els odio per arruïnar-me l’estiu dos anys seguits, però és impossible. L’espera ha valgut completament la pena i el quart disc dels de Jack Antonoff és increïble. Indie-rock clàssic i de qualitat, a lo The 1945 o The National, i amb (a part dels singles que ja de per si van ser brutals), nous temes com “Call Me After Midnight” co-produïda amb Kevin Abstract, “Jesus Is Dead” (la millor) o “Self Respect”. Escolteu-lo sencer!

 

• Una de les meves cançons preferides d’avui és el nou senzill de Kakkmaddafakka, “Sorry (F-Boy Confesion)”, primer en més d’un any, acompanyat d’aquest fantàstic videoclip. It’s fun, it’s catchy… perfect. @Festival Vida, porteu-los l’any que ve, que anar a Noruega em queda molt lluny.

 

• I parlant de cançons que s’enganxen, i de videoclips divertits, però en un altre gènere totalment diferent, marxem un moment de l’indie per anar al rap de Kenny Mason, que va publicar “JUMPIN IN”, amb el que ens preparava pel seu nou disc, 9, ja disponible.

 

• La Plazuela segueix explorant els límits del flamenc, aquest cop ajuntant-se amb un dels grans, David de Jacoba a “Alegrías de la Ragua”. Una oda a Granada, que és el primer senzill del seu nou EP La Caleta, mentre preparen el seu final de gira que els portarà a Razz.

 

• D’una oda a Granada, ens n’anem a Madrid, amb “Ciudad de la movida”, el tercer single de Habla de Mí en Presente, juntament amb Frederico Vannini, justament també un dels millors guitarristes de Flamenc de Barcelona. Festa grossa.

 

• Us imagineu tenir només 3 cançons i 9,5M de monthly listeners? Doncs això és el que li ha passat a 4batz, a més, sent un artista independent (i amb totes les discogràfiques barallant-se per ell). La nova sensació del R&B ha arribat! Funny el contrast entre la seva aparença de gangster i la seva veu aguda, mesclada amb efectes que la fan súper enganxosa. Ja ha aconseguit ser repenjat pels més top del seu gènere com Brent Faiyaz, SZA, Kanye West o Lyrical Lemmonade. El seu tercer single,  “act iii: on god? (she like)” m’ha encantat. I no només això, sinó que també ha sortit un remix de “act ii date @ 8” amb Drake. Però el que més content m’ha fet de descobrir-lo és que estic segur que el que es ve serà encara millor.

 

• Gran setmana d’R&B, gràcies també a la nova publicació de Chase Shakur, que després de fer que estigués viciadíssim a “nite”, ara ha tret “YOLANDA”. Un mix entre Brent Faiyaz i el mateix 4batz, que també em recorda a altres noms com els de Jordan Waard o Lucky Daye.

 

• Nova música de Jean Dawson!!!!! Durant la setmana passada vam poder escoltar el seu nou EP anomenat Boohoo, que inclou 3 temes molt top, una amb castellà (no sabía que era mexicà lol) què és una mescla d’estils súper xula. Claríssimes influències d’artistes com Kanye West o Sampha, la veritat és que és original i sona increïble. Artistazo. Només espero que es mantingui com a teloner de Lil Yachty en el bolo del maig.

 

• L’Impératrice ha publicat nou single. Es diu “Me Da Igual”, i com podeu veure també té un cameo en castellà. Un altre cop les millors línies de baix de l’univers. Visca el funk. Moltíssimes ganes del directe del Primavera Sound.

 

• “Halfway There” és el nou senzill de Victor Ray, segon després de “Comfortable”, i segon que m’ha encantat. Vaig conèixer la cançó en un vídeo que em va sortir al Tik Tok, d’ell cantant-la al carrer. Disc en camí!

• “4’” és el nou tema de Galgo Lento, una balada preciosa, que a més ve acompanyat per un live fantàstic dirigit pel Xavi Souto. Vam poder gaudir d’ella en directe i amb banda (i quina banda!) per primer cop ahir als premis Enderrock a Girona. Ja ho he dit molts cops, però és un dels meus projectes preferits de la indústria catalana. Un projecte fet des de l’amor i la sensibilitat cap a la música. Doneu-li una oportunitat.

 

• Tot i que la majoria de les cançons ja estaven fora, avui ha sortit friends, vol. 1. el primer disc de bob junior. L’artista mig noruec, mig xilè, (i germà de boy pablo) es proposa com un dels cantants revelació de l’escena indie anglesa. Val la pena poder-les escoltar de nou, en ordre i amb els interludis corresponents. De les que no havia posat mai per aquí, em quedo amb “Wish You Were Here” amb FUR. M’ha encantat el disc.

 

• Maria Jaume ha publicat també el seu nou àlbum, Nostàlgia Airlines. En ell, podem escoltar la seva versió més pop, més electrònica, abandonant una mica la cançó d’autor. Els primers singles em van agradar molt. I de les noves, també hi ha grans cançons, com “Pura geografia” o “Hoteles, sol y playa” amb Pau Debon d’Antònia Font. També hi ha colabo amb Renaldo & Clara! Penso, però, que en alguns temes s’ha volgut apropar massa a allò que agrada, un so una mica massa comercial. Tot i així és interessant i segur que la porta a més llocs que mai.

 

• “Seré l’ahir” és el nou single de Curos, la banda formada pels productors i (grans) músics Lowis i Vernat. Si us mola la música indie-funk, de l’estil de Vic Mirallas, amb harmonies rebuscades i línies de baix brutals, és aquí.

 

• Dels millors concerts que he anat a l’Heliogàbal en la meva vida. Allà és on vaig poder escoltar “Wish I Ain’t” per primer cop, la nova cançó del britànic joe unknown, en el seu vessant més traper. Increïble l’energia del bolo, hi tornaria.

 

• 25 anys després, Estopa continua fent bona música. És molt fort. Pensava que aquest cop sí, seria un àlbum bastant fluixet i que no m’agradaria. Però s’ha de dir que encara no han perdut la gràcia.  Estopía és el nou disc dels de Cornellà, i vull destacar-hi la primera part, amb cançons com “Luz de las Velas” o “Mañana Clara”. També m’han agradat “No Digo Ná” i “Ké Más Nos Da”. En general, m’ha semblat un bon disc, que sona als seus orígens, i això sempre és bo. Una pena haver-me quedat sense entrades.

 

• El Último Vecino estrena senzill, després de signar amb HelsinkiPro. “Cinta” formarà part del seu quart disc, Riqui, que sortirà aquesta primavera. Molt bona lletra i els sintes i les guitarres elèctriques també genials. Un dels temes que més m’ha agradat de la banda catalana.

 

• El Sillón de la Reina ha publicat el seu segon single, “Sólo esta vez”, amb el que es confirmen com una banda emergent a tenir en compte, dins l’escena indie i post-punk nacional. Ganes d’escoltar què més es porten entre mans. M’ha agradat molt la mescla d’estils, una barreja entre un so que oscil·la entre els anys vuitanta i el futur. Hahah oscil·la, qui em crec. Aquest dijous vinent estaran presentant el seu directe a la sala Taro!

 

• Tercer single per Nia Archives, anomenat “Unfinished Business”, i és el millor per acabar aquest blog de divendres amb l’energia més alta. Jungle riddim…banger alert!!!! El 12 d’abril, el seu primer disc. Mireu-la cantant-nos a la cara en diferents pubs d’Anglaterra.

 

 

Descobriments:

 

• Durant aquesta setmana, he estat escoltant again la llista del PS2024 i m’ha saltat “Yuck” de la Charlie XCX. La cançó pertany al seu àlbum Crush, de 2022 i no he pogut evitar guardar-me-la. M’ha encantat la seva versió més pop-funk, més propera a Dua Lipa.

 

• 0 conscient que el prota de Stranger Things, vaja, un d’ells, tenia una banda. I encara menys, que aquesta molava. Us estic parlant de Djo, el grup de Joe Keery, que té temes com “Change”, del seu disc de 2022, DECIDE. Indie amb guitarres i veu robotitzades, sintes i un ritme enganxós. Top. I no només això, si vas a artistes relacionats, ara resulta que tots i cada un dels actors té també un grup. Heavy.

Fins aquí la meva turra d’avui. Si heu arribat fins aquí, gràcies, us estimo.