Afinant l’oïda: Iglú, Socunbohemio i Bleachers

Hola!

Com està anant el principi de l’any? Personalment, molt content, perquè està sortint música xulíssima.

Novetats:

• No podia començar el blog d’un altra manera que amb la sortida del primer single dels meus companys d’Iglú, “Tota la vida”. Es tracta del tret de sortida d’un nou projecte, el seu tercer disc, que veurà la llum a principis de l’any vinent, de la mà de Delirics i Suricat Music. La cançó està mesclada pel Pep Saula (Sexenni) i explora un nou so, més proper al pop. La cançó ve acompanyada d’un videoclip realitzat per Biel Pérez que ha captat perfectament l’estètica de la banda

• Socunbohemio ha publicat ja el seu nou EP Cotxe, casa, gos, tu i jo. Dins aquest nou projecte ja havíem pogut escoltar la seva nova versió indie a “La vida mentrestant” i una de les seves millors cançons a “El món s’acaba aquí”. Avui podem gaudir de 3 cançons noves com són:
  “Gira-sols”, una nova balada, però que no té res a veure amb els anteriors discos sinó que ens transporta a una atmosfera més onírica, que acaba explotant al final, al més pur estil Pau Vallvé, però amb un so molt més modern.
  “uuuuuu”, interludi amb el qual proposa un altre canvi radical quant a estil i so, acostant-se més al rock, per traslladar-nos a l’última cançó.
  “Cotxe casa gos tu i jo”, el tema que dona nom al projecte i alhora un dels meus preferits. M’ha encantat l’última tornada i com sonen els sintes que l’acompanyen (també durant tota la cançó).
  En línies generals un altre cop molt a favor de l’originalitat i del talent de Socunbohemio, que ha creat un altre projecte súper sòlid, en català, reinventant-se i canviant l’estil, però no perdent la qualitat que el caracteritza en la composició, la producció i les lletres.

• “Tiny Moves” és el tercer single del nou disc de Bleachers, la banda de Jack Antonoff, que podrem escoltar a partir del 8 de març i que portarà el mateix nom que el grup. En la meva opinió van fallar una mica amb el segon, “Alma Mater”, però amb aquest tercer han tornat a recuperar l’ànima (jaja) de “Modern Girl”. “Tiny Moves” m’ha semblat brutal: melancòlica, romàntica i alhora dona ganes de ballar. Penso que aquest disc els catapultarà (més) a la fama, i els podrem equiparar a grups com The 1975 o Phoenix, amb qui comparteixen aquest so pop-rock clàssic. No us perdeu el videoclip amb la gran Margaret Qualley (que a part de ser una de les meves actrius preferides, és la seva dona!):

• Els últims mesos van forts per Tommy Newport, qui, després d’aparèixer al meu blog per primera vegada la setmana passada i de col·laborar a “red sky” del nou disc de 21 Savage (equiparable, ho sé) torna a publicar un nou single, “Secret Place”, i torna a ser un temazo. Escolteu el final i com combina el falset amb les guitarres!!

• Ara sí, ja ha sortit En la Tormenta, el primer disc de Iseo & Dodosound íntegrament en castellà! I com anaven prometent els avançaments, és brutal. M’ha semblat un 10. No skips, bona vibra, produccions i lletres on point i himnes com “Cuando Salga El Sol” o “Esta Noche”. Dubto que hi hagi una banda de reggae nacional tan en forma. I qui diu reggae, diu dub, i drum and bass i una mica de hip hop i electrònica també, perquè no. 20 de febrer a Barcelona!

• Ja queda menys per poder escoltar el nou disc de Declan McKenna, que surt el 9 de febrer. Mentrestant avui ha sortit el quart single amb el qual confirma que serà un disc molt a tenir en compte. Amb “Mulholland’s Dinner and Wine” ens trobem amb la seva versió més psicodèlica, més propera a Tame Impala, i això només pot ser bo.

• Tai Verdes ha publicat “Pipe Down”, una cançó súper senzilla, que s’articula a través d’una línia de baix, un sinte i la seva veu amb autotune, però que només amb això m’ha aconseguit atrapar. M’ha recordat molt a Teezo Touchdown en el seu últim disc. El cantant de California ha estat molt actiu aquests últims mesos, esperem que puguem escoltar un àlbum en breu.

• Del nou disc de Viva Belgrado, Cancionero de los cielos, em quedo (a part dels singles com “Un Tragaluz” o “Elena Observando la Osa Mayor”) amb la cançó que l’obra, “Vernissage” que crec que resumeix molt bé el que trobarem més endavant. També “Ranchera de la Mina”, una balada preciosa. M’agrada molt més quan opten per cançons més calmades com aquesta, tot i que la resta del disc també sona molt bé i té unes guitarres increïbles. Quart disc ja, aquest cop publicat sota el seu propi segell Fueled by Salmorejo. Brutal el nom.

• Col·laboració súper xula aquesta setmana per part de Cora Yako i El Buen Hijo, que han publicat junts “Dos Gardenias”. Sembla que estaven destinats a crear alguna cosa junts, perquè encaixen súper bé. L’indie-pop nacional somriu. I si és així, jo també.

• Tercer single ja per Depresión Sonora, “mala”, un altre hit que ens acompanyarà fins a la sortida del nou EP el 23 de febrer. I tot això just després d’anunciar que estaran tocant en directe al Coachella aquest 2024, únic artista espanyol a part de Bb trickz. Molt fort. Qui volgués una agència de booking com la seva…

Descobriments:

• L’artista Kenià KayCyy va publicar “My Jeans” l’agost passat, després de treballar escrivint i cantant cançons per artistes com Kanye West a Donda (on, per cert, es va generar polèmica perquè va aparèixer com a background singer i no com a featuring) i de la seva col·laboració a “Thank God” de Utopia de Travis Scott. L’estil de la cançó m’ha recordat a una mescla entre JID i Jordan Ward. Ha anunciat Never Been So Sure, un nou àlbum per aquest 2024 així que tocarà estar atents.

• Acabem amb “Qué Mal” de Buenatarde. Una banda indie-pop petiteta de Madrid que m’han recomanat i que m’ha semblat molt interessant. Molt fan de l’ús dels sintes, al més pur estil M83, però amb una melodia que recorda a El Buen Hijo.

També comentar pels que us interessi, que han sortit nous singles de bobjunior, Idles, Figa Flawas, Ven’nus, trashi, TRISTÁN!, Dent May… i el disc de la Mushkaa.