A mitjans de març Pau Vallvé es va separar i se’n va anar a viure provisionalment a l’estudi. El confinament i la pandèmia el van agafar entre guitarres i teclats. Després de sis mesos en surt un Pau Vallvé més feliç i un disc que transmet aquest estat d’ànim, “La vida és ara”. Després de 20 anys dedicats a la música i amb el sisè disc signat sota el seu nom, Pau Vallvé fa un punt i seguit en aquest àlbum que ens explicarà molt millor:
Sovint es diu el tòpic que un artista “s’ha tancat a l’estudi” quan inicia la gravació d’un nou disc. No creus que t’ho has pres massa a la valenta aquest cop?
Jajaja si tu, totalment. Uns dies abans del confinament em vaig separar i vaig anar provisionalment uns dies a l’estudi i el confinament em va agafar allà.
Sempre expliques els teus treballs en funció del teu estat emocional. Després d’una ruptura sentimental és quan estàs més creatiu?
Doncs la veritat és que la separació no ha marcat gens el disc, perquè en aquest cas ha sigut una separació positiva, esperada i de bon rollo. No és gens un disc d’una ruptura sinó que la ruptura ha estat el desencadenant de tot el que ha vingut després. I tot molt positiu
Després d’un disc tímidament més lluminós a “Live vest under your seat” amb “La vida és ara” et mostres plenament feliç. És l’inici d’un Pau Vallvé més positivista?
El fet d’haver pogut parar 3 mesos, sortir del riu i poder-me’l mirar des de fora m’ha servit per moltes coses. Una d’elles per adonar-me que sóc molt més feliç del que em pensava. Així que pot ser, sí.
‘Quina sort’, a l’anterior disc, recuperava l’esperit del seu àlter ego musico-humorístic. Has enterrat finalment Estanislau Verdet?
Estanislau Verdet portava molts anys enterradíssim i poc a poc n’he anat recuperant alguns aspectes, en aquest últim disc potser una altra vessant, la multi-estilística. Mai abans en un disc de Pau Vallvé hi havia hagut tanta varietat d’estils, una bossanova, un bolero, electrònica, etc. Això és molt Estanislau Verdet també!
Per qui encara no hagi fet una cerca al Google, que són les buguenvíl·lies?
Són aquestes enfiladisses tan boniques que estan per tot arreu, que tenen unes flors liles tan boniques
L’anterior gira la vas fer íntegrament amb banda, ara decideixes apostar per un format a dos. Com serà aquest nou directe amb en Darío Vuelta i tu a l’escenari?
Tinc una norma que és que a cada disc canvio el format dels directes, per variar i per tenir llibertat de fer els discos en el format que vulgui sense estar lligat a una banda concreta. Aquest cop, com que en el disc no hi ha bateries ni rock he decidit que en directe tampoc hi havia d’haver bateries. I li hem donat la volta i és una mica més multi-instrumentístic i tecnològic. Jo toco en directe ritmes i els deixo gravats en directe i hi toquem al damunt. Ens ho passem molt bé!
Durant tot el confinament molts grups es van convertir en els animadors digitals de la pandèmia amb concerts plens d’estímuls positius. En canvi, tu vas decidir gravar un concert més introspectiu. T’emprenya aquesta corrent del “Tot anirà bé”?
No, trobo que tot suma i tot està bé. Però jo en aquell moment portava una setmana en un soterrani i amb una intoxicació de la sobre-informació dels mitjans i la veritat és que no em venia gens de gust fer res que fos afegir encara més estímuls a aquell moment. Vaig decidir enfocar-ho al revés, donar una mica d’aire, de calma i de mirar d’ajudar a obrir aixetes de tots els que estàvem una mica bloquejats i ens feia falta deixar-nos anar una mica. Però jo encantat de què hi hagués tota la resta, després també em va fer falta lo altre!
Com estàs vivint les restriccions que s’han aplicat al sector cultural?
Tenim tota una gira plantejada i és complicat perquè si bé és difícil ser músic, tècnic i programador en aquests moments, també és bastant complicat ser públic. I és bonic veure que tot i això la gent té ganes de venir i de currar-s’ho per difícil que sigui. Així que per sobre de tot estic molt agraït per tot plegat. Però sí, costa d’entendre una mica que estiguem tan limitats quan després als bars la gent pot estar sense mascareta ni distància. O als trens i avions la gent pugui estar tan apilotonada… Però molt content de que el nostre sector ho estigui fent tan bé.
