Conversem amb una de les joves promeses de la música britànica que a l’abril d’aquest any editarà el disc “I Hope You Don’t Mind Me Writing”. Fa unes setmanes va estar actuant a Barcelona i vam aprofitar l’ocasió per parlar amb ella del disc.
Què serà diferent sobre aquest nou àlbum?
Crec que cada àlbum arriba amb un nou nivell de maduresa. En aquest, el so és definitivament més madur i suposo que el contingut també. Em faig un parell d’anys més gran amb cada àlbum!
Quin va ser el procés a l’hora de fer l’àlbum? Quantes cançons vas enregistrar per tenir la llista final de temes?
Tinc 14 cançons per aquest disc. Totes van ser escrites l’any passat. Tots els altres discs han tingut cançons que van ser escrites en altres moments i que han tornat. En aquests tot el material és ben fresc i escrit només per l’àlbum número 5!
Tens un tema preferit de l’àlbum?
Es diu “Dinner’s Ready” i va sobre la meva mare.
Què ha estat el més destacat per tu en aquesta gira europea?
Com d’agradable i atent que és el públic. Una vibració meravellosa.
Quines cançons prefereixes tocar en directe?
Les que el públic pugui cantar amb mi!
Quines són les teves influències musicals actuals? Han anat canviant amb el temps?
Això canvia molt. Em centro més en qui l’ha escrita [la cançó] abans que en qui la canta. Hi ha cantautors increïbles ara mateix que estan dominant totes les llistes. A vegades una persona que escriu pot tenir 10 temes al top 40… molt boig.
Si poguessis treballar amb qualsevol persona, amb qui seria?
Amb un autor de rap que es diu Watsky.
A quin personatge famós t’ha sorprès més trobar-te?
Segurament amb el Donny Osmond. Sóc molt fan de “Joseph and the Amazing Technicolour Dreamcoat”.