Maig és una diva del pop catalana, no hi ha volta de full. És actitud, és sinceritat, és felicitat absoluta respecte tot el que està fent i és una proposta tan autèntica i tan seva, que només pot fer que triomfar. Ens estalviarem les comparatives i no direm que és la Dua Lipa catalana, ni la Olivia Rodrigo de Barcelona, perquè com a país ens hem acomplexat tant que sembla que necessitem que la nostra escena musical repliqui la d’altres paisos, quan realment tenim apostes suficientment fortes sense la necessitat de buscar semblances amb referents nacionals o internacionals. Maig és un exemple claríssim de talent català. Però primer, situem-nos.
Razzmatazz 3. Presentació de l’àlbum “PROU”. Primer escenari que la Maig puja sola, tot i que realment està molt ben acompanyada. Quan vam parlar amb ella ens va dir que volia concebre un “directe vintage” i puja a l’escenari amb Arnau Grabu, Marc Gela i Sara Oliver per defensar el seu darrer treball en directe. L’artista surt com un raig d’energia a l’escenari per començar el concert amb ‘PROU’, el primer tema de l’àlbum i ‘NOU ANY NOVA JO’. Inevitablement en un concert l’artista acaba transmetent el que sent, i el públic es contagia de l’orgull o dels nervis que puguin circular per l’escenari. Feia temps que no veia una felicitat tan genuïna, l’eufòria d’estar allà dalt i no creure’s els missatges que anava llegint als cartells.
També repassem antics projectes com l’EP “La flor de maig” que l’artista presenta com si fos un examen per veure si el públic ha vingut preparat, i per la rebuda que té ‘Pluges d’agost’, podem confirmar que sí. La sala no deixa caure cap cançó i centenars de veus acompanyen la de Maig a l’escenari. Demana que l’energia que se sentia a la sala es mantingui per donar la rebuda a una de les seves millors amigues, i Juls puja a l’escenari per interpretar ‘Per si tornes’. Després d’aquesta explosió d’energia, el concert adopta un aire més íntim. No totes les cançons de l’àlbum gasten el ninyateig dels primers senzills, i Maig recorda a la seva àvia per interpretar ‘NO M’HE PERDUT PROU’ . Una cançó que no només l’emociona a ella sinó que arreu del públic veiem parelles i amics que s’abracen.
Un concert sempre és una oportunitat per conèixer més als teus artistes preferits, i entre cançó i cançó descobrim a una maig que de petita viatjava amb la seva família. Va visitar molts llocs i a tot arreu feia amics de la seva edat, un vincle temporal però molt intents, tant, que avui dia encara pensa en ells, i per això els dedica ‘TRES ESTIUS MÉS’. L’estiu és, de fet, un tema recurrent en les seves cançons, perquè no hi ha res millor (o pitjor, depèn de com ho interpretis) que un amor d’estiu. Que dura el que ha de durar, però un cop s’acaba, Maig confessa que només pot pensar en els llençols d’un llit concret. I ‘ELS LLENÇOLS DEL TEU LLIT’ donen pas a ‘JA NO TINC 12 ANYS’ perquè fer-se gran és molt complicat i es crea un moment molt bonic entre públic i artista, cantant-se l’un a l’altre aquestes pors i aquestes angoixes inevitablement compartides.
‘95’ és una cançó que funciona pràcticament com a confessionari, i Maig decideix baixar per cantar-la entre el públic. Entre la seva gent; amics, familiars, i tots els que han decidit anar a Razzmatazz 3 un divendres a la nit. Molts d’aquests fan temps que acompanyen l’artista i es demostra amb ‘És prohibida’, una de les seves primeres cançons que també entra al repertori.
Sota l’avís que arriba la última cançó, tothom abandona les esperances d’escoltar ‘Cadaqués’ o ‘Voltes i voltes’, perquè no hi ha cançó més definitoria d’aquesta era de Maig que ‘VULL PERQUÈ NO PUC’. Va ser la primera d’aquesta era, amb la que tot va començar, i és la manera ideal d’acomiadar-se. Anima al públic a deixar anar tota la ràbia que tinguin dins amb aquesta cançó i baixa de l’escenari havent superat de lluny les expectatives per aquest concert.
Maig va ser llum al seu concert. Agraïment, felicitat i sobretot una artista de cap a peus. Després de tot el que va viure ahir, l’èxit és rotund, i poca cosa més puc afegir jo. Però a vegades veus molt més enllà que una artista dalt de l’escenari, i ahir Maig va demostrar una capacitat i un futur en la indústria innegable. Potser Razzmatazz 3 li va quedar una mica petit, perquè quan fas les coses bé no pares de créixer, tot i la port que pugui fer. Aneu a un concert seu, que tenim Maig per molt temps.
