L’artista sabadellenca Ven’nus va presentar en directe el seu segon àlbum “Mai vista trista” a La [2] d’Apolo, un treball on construeix un nou univers sonor marcat pel pop d’autor, l’indie experimental, l’electrònica i el hyper-folk. Un disc que parla de créixer, marxar i trencar amb el personatge.
Un conjunt de plataformes tapades per una tela blanca omplien l’escenari amb tres peus de micro sobre d’ella. De sobte va aparèixer Valèria xiulant, amb auriculars, i es va col·locar sobre una de les plataformes davant d’una taula de mescles pròpia d’un DJ. La melodia que xiulava era ‘deixo d’existir sense morir’.
Amb aquest inici, els espectadors van quedar hipnotitzats per la seva presència escènica. No li va caldre cantar per captar tota l’atenció de la sala. Tot seguit va interpretar ‘qui s’enamori perd’, un altre dels temes del nou àlbum. Però en aquest cas el públic va semblar perdre davant de Ven’nus: amb només dues cançons, la cantautora ja va aconseguir captivar completament els assistents.
Aquest últim disc és també un projecte on l’artista ha assumit més protagonisme en la composició i la producció, un fet que es reflectia en la posada en escena, amb els auriculars i la taula de mescles sempre a prop seu. Un clar exemple va ser quan va interpretar ‘PEL PASSADÍS’, on manipulava directament la taula mentre cantava. En altres moments, però, també l’acompanyaven músics amb la guitarra o el clarinet, creant melodies que, juntament amb la seva veu, deixaven al públic completament fascinat.
Tot i que era un directe pensat per presentar el nou projecte, Ven’nus també va reservar un espai pels clàssics. A través d’una votació a les xarxes socials, els seguidors van escollir una cançó que sonaria aquella nit, però no en la resta de concerts de la gira: ‘Llençols’ de l’àlbum “Bocaterrosa”. Del mateix àlbum també va interpretar ‘Nena’, dues cançons que gran part dels assistents es va animar a cantar amb ella.
Després d’aquests temes, Ven’nus va abandonar les plataformes i es va situar al centre de l’escenari. Van començar a sonar els primers acords de ‘Carmen se fue’ i el públic va reaccionar amb crits d’eufòria. Després d’interpretar la cançó, Valèria va voler dirigir-se als assisstents amb més calma. Va explicar que la Carmen, l’amiga a qui està dedicada la peça anterior, no havia pogut acudir perquè era a Londres. L’artista també va aprofitar el moment per compartir com de contenta i realitzada es sentia amb aquest nou projecte en el qual ha pogut implicar-se plenament produint, component, tocant la guitarra i parlant de temes molt personals i importants per a ella.
La seva col·laboració amb Mushkaa, ‘NO EXISITRAN’, també va sonar, tot i que la cantant de Vilassar de Mar no hi pogués assistir. Amb la guitarra i davant del peu de micro, Ven’nus també va interpretar ‘I JAZZ WANT MY G BACK’, tema de l’EP “POST-MULLET”.
El concert havia començat amb retard a causa d’uns problemes tècnics, fet que va obligar la cantautora a retallar part del setlist, especialment el tram més electrònic del directe. Tot i això, Ven’nus ho va donar tot a l’escenari amb ‘al PS amb la maria’. En aquell moment totes les llums es van apagar i l’única il·luminació provenia d’una petita làmpada situada al costat de la seva taula de mescles. Aquest ajust del repertori, però, només va deixar al públic una nova excusa per tornar a veure-la en directe i treure’s l’espina en el pròxim bolo.
El concert va acabar amb ‘Nana la meva empremta’, un final que resumiria perfectament el que havia estat la nit: un directe de Ven’nus que, sens dubte, va deixar marca en cadascun dels assistents.
