Ja fa un any que Guillem Gisbert va treure el seu primer projecte en solitari, i que va mostrar-lo, per primera vegada, a la Sala Apolo. Aquesta nit, després de recórrer Catalunya mostrant el disc, ha ballat la masurca un cop més a Razzmatazz, i ho ha fet acompanyat del seu habitual i fidel públic. Es pot dir que ha sigut un èxit total de concert. 

L’artista Barceloní, junt amb la seva banda, no només ha tocat les cançons del disc ‘Balla la Masurca’, sinó que també ens ha fet un regal als fans de Manel amb la cançó ‘Ja era fort’. Les expectatives del concert eren altes, i, sense dubte, el cantant ha aconseguit superar-les. 

A les nou en punt el show ha començat amb una adaptació al català de la cançó ‘Anyone Can Whistle’ de Sondheim, amb un solo al piano de l’artista, la qual ha enganxat amb el tema que inicia l’àlbum: ‘Les dues torres’. Tot seguit han aparegut dues cares noves a l’escenari; Emma Roca i Giulietta Vidal –cantant d’Alosa–, i ja s’hi han quedat per fer de coristes durant la resta de l’actuació. El concert ha anat agafant un to més festiu amb les cançons ‘Balla la Masurca!’ i ‘Empatia total’, seguides per ‘Els gegants de la ciutat (oli sobre tela)’ i ‘Waltzing Matilda’. 

- Publicitat -

Fins aquí la nit anava molt bé, però, just a l’equador, encara ha millorat quan ha arribat el moment de la cançó ‘Miracle a les Planes’. Aquesta ha sigut cantada a ple pulmó pel públic, sobretot el juvenil. Els temes ‘Un home realitzat’ i ‘Hauries hagut de venir’ tampoc s’han quedat gens enrere, però, se’ns dubte, el punt àlgid del concert ha sigut durant els quatre minuts que ha durat la cançó ‘Cantiga de Montse’. 

Ningú s’esperava que pogués aparèixer més gent a l’escenari, ara bé, amb la cançó ‘Les aventures del general Lluna’ s’ha omplert amb els integrants de La Ludwig Band, els quals van participar en la versió discogràfica del tema. El concert semblava acabar després de tot això, però encara quedaven dues últimes sorpreses: ‘Ja era fort’, de Manel, i ‘Estudiantina’. Aquesta última, ja com a tradició, l’han tocat a platea, formant una rotllana tots els músics i envoltats d’un públic que no ha deixat de saltar fins a l’última paraula –Vocació!–. 

La multitud ha anat desfilant cap a la sortida mentre, pels altaveus, sonava la cançó ‘1 CUMBIA AMB EL GUILLEM (1vs1)’. A fora tothom comentava la jugada i deia lo agraït que s’ha mostrat el Guillem amb el seu públic des del minut u.