La meva amiga Júlia ja m’havia advertit que ella s’havia posat a plorar ben emocionada quan ha vist el penúltim concert de Stay Homas. Jo li he dit que era molt sentimental i és que mai he plorat a cap dels concerts que he anat.
Mai? Sempre hi ha un primer cop. Aquest concert dels Stay Homas m’ha fet emocionar i se m’han posat papallones a l’estomac, quan he vist com estaven en Rai, en Guillem i en Klaus. Notaven que això era el principi del final. Final obert, però final d’una etapa segur que sí. Perquè han estat cinc anys intensos, molts d’ells amb Covid i tot i les moltes adversitats i entrebancs han arribat fins on ells han volgut. I ara han decidit que prou, que necessiten parar, reflexionar i deixar la porta oberta per si algun dia volen tornar.
Per dir adéu van anunciar un concert que en molt poc temps va penjar el cartell de “no hi ha entrades”. Evidentment se’n va haver d’anunciar un segon, el qual també van volar totes. I després de posar-ne un al matí per a tota la família doncs també va exhaurir-se. I és que els Homas són un grup que ens han acompanyat a molts en moments durs, llargs i pesats, com van ser els dies que estàvem tancats a casa en la pandèmia de Coronavirus. Ells ens van fer somriure, agafar il·lusió i bon rotllo. Aquesta va ser una de les claus de l’èxit del grup. També les nombroses col·laboracions que han fet durant aquest camí.
Per això aquestes nits no eren randoms. Eren les del final d’una etapa, com quan vius a un pis d’estudiant amb amics i de cop toca acabar la uni i dir adéu a un estil de vida ple de bons moments. Doncs ells també han tancat una etapa i es notava que hi havia moltes emocions i sentiments.
Tots s’han emocionat, han plorat, s’han abraçat i ens han regalat una nit que emportarem i recordarem durant molt temps. Una nit on hem tornat a recordar els moments més improvisats quan penjaven vídeos des de la terrassa, però també els que els seus èxits sonaven sense parar a les ràdios i llistes de reproduccions de tots nosaltres.
A Primera Fila abans de començar el concert hem volgut preguntar al públic quina era la seva cançó preferida i ens ha sorprès la varietat de gustos i de cançons que ens han dit: de Les Merdes, passant a No vull baixar, Ara, Volveré a empezar, La nòria, La platja, Ho tornaria a fer, In the end, Petons, Xinu Xano o Wake up entre altres. I és que el grup té un fotimer de cançons, que en un moment o altre de la nostra vida ens han atrapat.
El concert també va comptar amb col·laboracions molt celebrades, com les de Nil Moliner, Figa Flawas o Sofia Ellar, que també van voler pujar a l’escenari i fer més gran la festa.
Una nit plena d’agraïments, moments on el trio marxava del guió i es deixava emportar i on podies gaudir encara més de la seva essència. Ningú volia que allò finalitzés, si han cantat dues vegades ‘Gotta be patient’ amb un públic embogit doncs perfecte. I quin final, amb tot l’equip abraçat i fent una gran pinya. Això han estat Stay Homas.
Tant de bo no haguem d’esperar a una altra pandèmia mundial per tornar-los a retrobar. Els descansos sempre van bé i estic segur que d’aquí a un temps trobaran a faltar nits com les d’avui i agafaran el cubell i els seus instruments i ens tornaran a regalar bones cançons. Ells, segur que ho tornarien a fer.
View this post on Instagram
View this post on Instagram
