No tardes més de 50 minuts per anar d’Osona fins a Barcelona. Baixar-hi sempre és una aventura. Com molta gent de comarques, ser a la gran ciutat és una experiència en què tens la sort de dir: “Sort que no visc aquí”.
Baixar a la capital per anar a qualsevol acte sempre ha significat baixar a fer una cosa important. Presentar un disc -imagino- ha de ser una d’aquelles sensacions. Anar-lo a escoltar per primer cop en directe, també.
Guillem Ramisa ha escollit la Sala Upload al mig del Poble Espanyol per presentar el seu quart disc d’estudi “Un somriure infinit” (Mindundi Records, 2024). Un esperat recull de cançons després que publiques, ara ja fa cinc anys, “Ens enfilarem enlaire” (Halley Supernova, 2019). Ha plogut prou des de llavors: una pandèmia entremig que va trencar la presentació del quart àlbum, i també la publicació d‘”Un segon de llum” (El punt volant, 2024), un recull de poesia escrit al llarg d’una dècada en què podem trobar la part més íntima, sensible i desacomplexada de Guillem Ramisa. Si la cita tenia la importància que tenia per ser a la capital (amb el seu punt simbòlic) també tenia pes que tornava a trepitjar fort els escenaris, però ara amb un nou disc sota el braç.
Ver esta publicación en Instagram
Va ser un concert amb aquella màgia de presentació. Amb gent que va venir a gaudir-lo i a compartir amb ell aquell moment tan important. Dalt de l’escenari una bona sintonia entre la banda i el mateix cantant. Ferran Isern (que, per cert, feia anys) a la trompeta i a la percussió; Martí González a la bateria; i Èlia Gimeno, una nova incorporació, que s’encarregava dels teclats.
Prop d’una hora i mitja de concert on no només va interpretar totes les cançons del nou disc sinó que tampoc es va descuidar dels seus grans temes. A més l’artista del Lluçanès, Mar Pujol, amb la que comparteixen la deliciosa ‘A la punta del final’ va ser la gran convidada de la nit. Durant tot el concert a la primera fila del concert enmig del públic, i ja cap al final, que va pujar a l’escenari per interpretar-la. Ho van brodar.
En una motxilla plena que ja té Guillem Ramisa a l’esquena sembla que vol seguir recollint moments com aquests. Amb la seva música, les lletres i els seus poemes, seguirà sembrant somriures infinits a cada sala que ompli i a cada disc que publiqui. Un somriure, eternament feliç.
