Mai havia vist tantes vegades en un sol any a Oques Grasses. Ahir va ser el sisè cop que veia en directe l’actual gira de “Fruit del Deliri” i si he repetit tants cops no és només perquè sóc un gran fan del grup, també és per la gran qualitat del directe que porten, tant pel show que el grup presenta, com per la gran elecció de les cançons que han triat per la gira, per la posada en escena o per la gràcia particular que sempre traspua qualsevol dels seus concerts.
Ahir era una d’aquelles nits. Una que se’ls veu especialment contents, amb ganes de passar-ho bé. Es notava que estaven a gust al festival, i és que Sons del Món si una cosa té és professionalitat, cuida el so, cuida a la gent i als artistes, que se senten segurs mentre estan a sobre l’escenari.
Després del desastre de l’anterior concert, on una noia va intentar enfilar-se a l’escenari i de retruc es va carregar l’equip del grup, en aquest directe tot va anar perfecte i sobre rodes. El so era perfecte, i mira que quan estàs a prop de l’escenari generalment se sent força distorsionat, però com hem dit abans Sons del Món cuida el més petit detall i si vas a un concert sobretot el que vols és que soni bé.
Josep Montero es referia a Roses amb el nom en anglès, com si el digués algun dels molts turistes que aquests dies freqüenten la zona, tot i que sobretot el que corren per allà són francesos. El cas és que el Montero estava juganer i això només era l’avantsala del que més tard viuríem en aquell preciós recinte.
L’habitual repertori va sonar sense fissures, la banda té estudiat al més petit detall cadascun dels moments del concert, però sempre hi ha estones per ser juganers i deixar-se emportar per la seva bena més juganera, ja sigui amb improvisacions, amb anades d’olla, amb comentaris entre ells o deixant anar alguna de les seves habituals perles.
Un dels moments preferits de la gira arriba abans de ‘Torno a ser jo’, la penúltima cançó, quan el grup ja ha fet tota la feina i es deixa anar del tot, ja sigui versionant a Beyoncé, darrerament també a Mago de Oz i ahir ja a David Bisbal o a Ska-P. M’encanten aquests moments, perquè em transporten 10 anys enrere, quan Oques feien això durant bona part dels seus concerts. Una autèntica bogeria on no paraves de riure. Ara t’ho passes igual o més bé, ja que prioritzen la qualitat de les seves cançons així com el seu talent com a músics, per sobre de les brometes.
Però com diem l’essència d’Oques queda palesa en uns minuts impagables que arriben abans de cloure el concert amb ‘Torno a ser jo’ i ‘La gent que estimo’. En el concert de Roses, podríem dir mil coses, però millor compartim el vídeo que vam enregistrar i amb el qual segur que us faran venir ganes d’anar a algun dels seus concerts. Aneu-hi, no us en penedireu. Jo si més no, ja estic desitjant anar al setè directe d’ells i pensant a veure quan i on serà.
View this post on Instagram
