A mesura que es feia fosc, el públic que esperava a la plaça del Poble Espanyol s’impacientava. També augmentava la calor, ja que la plaça era plena de gom a gom i els nervis no ajudaven. Tot es podia resumir a una estesa de ventalls i gent que havia tret les seves millors gales de l’armari per donar la benvinguda a Hozier, qui apareixia a l’escenari cinc minuts abans de l’hora prevista.
L’acompanyaven els vuit membres de la seva banda i les notes de ‘Eat your young’, cançó del seu últim àlbum “Unreal Unearth: Unheard” (2024) que dona nom a la gira que l’ha portat fins a casa nostra.
“Si canta ‘Jackie and Wilson’ em desmaio aquí mateix” va dir la noia que tenia al cantó just abans de començar el concert i sort que exagerava, perquè els seus desitjos es van fer realitat. Com ella, gran part dels assistents van donar-ho tot amb aquesta cançó, que va sonar ben al principi del concert i va ajudar a fer que aquells més tímids deixessin de banda la vergonya i comencessin a gaudir al màxim. Des del primer moment el públic va rebre a l’artista amb entusiasme, animant-lo al principi i acompanyant-lo en els cors d’algunes cançons com ‘To be alone’ o una de les més aclamades pel públic ‘Unknown / NTH’.
A tot concert hi ha espai per posicionar-se, per parlar d’injustícia i de protestes, i ‘Nina Cried Power’ és LA CANÇÓ. Tribut a Nina Simone, música i activista pels drets civils, ens parla sobre no deixar mai de lluitar per la igualtat, ja que no hi haurà mai una victòria final. Abans d’iniciar la cançó ho explica amb les seves pròpies paraules; no n’hi ha prou amb sentir-se indigna’t amb certes situacions, sinó que s’ha d’actuar. Només d’aquesta manera garantim que tothom tingui llibertat per estimar a qui vulgui, per poder decidir sobre els nostres cossos, per alliberar als pobles oprimits. L’ovació del públic va donar encara més ressò a les seves paraules, que es van unir a la lletra de la cançó.
Hozier es coneix principalment per la delicadesa en el lirisme de les seves lletres, però cal remarcar que l’actuació en directe no perd força ni molt menys. En les cançons més animades com ‘Francesca’ o ‘Angel of Small Death and the Codeine Scene’, el cantant guanyava força a cada nota, i s’aliava amb els seus companys d’escenari per fer ballar i saltar al públic, contagiats d’aquesta energia. Això no evitava, però, que es fes un silenci sepulcral cada vegada que l’artista canviava de guitarra. Quan deixava de banda la guitarra elèctrica era hora de preparar mocadors i les llanternes del mòbil. L’ambient que es crea és inexplicable.
La màxima expressió d’aquest sentiment té lloc durant ‘Cherry Wine’. Hozier sol a l’escenari amb una guitarra i davant d’una lluna vermella que va creixent i minvant a mesura que avança la cançó. Ell escolta al públic cantar i a l’inrevés. La plaça sencera, ell inclòs, xiuxiueja la lletra de la cançó i es crea una sensació d’intimitat, de tendresa, que no havia viscut mai en cap altre concert. És una de les primeres cançons que va escriure, i el públic de Barcelona sembla que hi ha estat present des dels seus inicis.
Poc a poc, el concert anava avançant i el públic començava a ser conscient que s’apropava el final. També sabíem, però, que no podíem marxar sense ‘Take me to church’, la cançó que el va portar a encapçalar la llista dels senzills més escoltats arreu del món l’any 2014. 10 anys més tard, el públic va cantar com si fos el primer dia, tot i que les notes finals de la cançó es van acabar barrejant amb el sentiment agredolç del final, un final en què trobàvem a faltar la cançó preferida de part dels presents (entre els quals m’incloc): ‘Work Song’. Quan pràcticament havíem perdut les esperances que sonés, un últim canvi de guitarra va fer emocionar al públic amb una de les cançons més boniques que s’ha escrit mai, que va fer al públic molt molt feliç.
Després de tot el que he comentat i d’una gran barreja d’emocions, només puc dir una cosa més. Com ell anava repetint al llarg del concert, ja que era de les poques paraules que assegurava recordar, “Gracias”. Gràcies Hozier per una nit tan màgica, per crear aquesta sensació de pertinença entre tot el públic i per compartir aquesta nit tan especial amb totes nosaltres.
