Triquell m’ha sorprès una vegada més. Ja quan el vaig conèixer a la gala d’Eufòria (aquell programa que els darrers dies l’han fet aparèixer en varis titulars dels mitjans per les seves sempre paraules) vaig notar en la seva manera de parlar, d’expressar-se i sobretot en la seva mirada, que no era un més. Que aquell noi en sentiríem a parlar.
Després de debutar post-Eufòria amb “Entre Fluids” (Halley Records) aquest 2024 l’ha iniciat amb un disc format per 6 cançons anomenat “FOMO” que ha treballat intensament i del qual se’n sent molt orgullós. Segurament el públic més jove que el va descobrir amb el concurs televisiu no acabin d’entrar en aquest nou material, o potser sí que ho fa. El cas és que musicalment parlant no és un disc fàcil, però quan hi entres veus la gran feinada que hi ha el darrers i que res sona d’aquella manera per casualitat, que hi ha un motiu en tot.
El disc s’està presentant aquesta setmana al centre IDEAL, al Poble Nou, de Barcelona, en un format i posada en escena arriscada fins a cert punt, en un format on la majoria de mortals no estan/estem acostumats però crec que es resolt amb encert i et deixa amb la sensació que has vist i escoltat una nova manera d’entendre la música en directe, molt més propera, amb els músics al mig, amb molta energia visual, però també sonora.
Les cançons han sonat diferent que en un concert d’un festival o d’una típica sala, la producció sonora ha estat impecable i els músics que han acompanyat a l’artista es notava que sabien què feien. Avui era la segona de les quatre nits que oferirà aquest espectacle, en la majoria de casos amb pràcticament tot venut, i és que val la pena a vegades provar coses noves, deixar-se endur per la màgia d’un artista que des de que ha aparegut al panorama musical no ha parat de demostrar que per sobre de tot és un gran artista, que té molt a dir i a oferir-nos als afortunats que ens ha captivat amb el seu enorme talent.
Després hi haurà les polèmiques pels titulars que pot deixar anar, on pots estar d’acord o no amb algunes qüestions, però després quan el veus en directe no pots sinó rendir-te al seu talent.
Tinc entès que aquests concerts s’han enregistrat en vídeo però és una experiència que s’ha de viure allà, en directe i veure com el músic es va passejant i cantant per tot el plató, mentre les projeccions i les llums fan la seva feina. Crec que mai oblidaré el que he viscut aquesta nit i m’encantaria poder tornar-ho a gaudir. Espero que aquest tipus d’experiències continuïn i més artistes i persones decideixin donar-hi suport.
El que he viscut no es pot explicar amb paraules, s’ha de viure. Us queden dues oportunitats. Entrades, aquí.
