Després de rebentar-ho a Madrid tocava petar-ho a casa. La Pegatina arribava a la capital catalana per omplir el Sant Jordi Club i celebrar els seus 20 anys de trajectòria.
Primer era el moment de les Balkan Paradise Orquestra que van animar molt bé l’ambient amb un directe lloable i excessivament envejós. S’acomiadaven agraint la Pegatina per convidar-les i desitjant “com a mínim 20 anys més d’alegria amb vosaltres””. Marxaven de l’escenari i els nervis començaven a fer-se presents. Les llums de la sala petita del Sant Jordi s’apaguen dos minuts més tard del previst i la cridòria de la multitud envaeix la sala. Bases de percussió, i guitarres per arrencar amb tot un himne: ‘Y Volar’. Fent l’spoiler de com passaria una nit (volant) que va estar molt ben acompanyada a l’escenari d’amics de la banda que han anat sembrant durant els anys: Marisa Mur, Arnau Blanch, Jazzwoman, Querbeat, o la Canija amb la qui van interpretar “Alosque” una de les més aclamades pel públic.
Els Amics de les Arts també van trepitjar l’escenari per acompanyar La Pegatina per interpretar “La meva gent” i que va servir un cop més per capgirar el Sant Jordi Club de la millor manera. “Mama”, “Candela”, “Down for love” o “Como se hacen las flores” també es van deixar escoltar la primera nit al Sant Jordi Club. Una nit en la que el públic va gaudir durant la festa que va celebrar la banda, amb bufada d’espelmes i un ‘cumpleaños feliz‘ inclosos.
No s’hi va trobar a faltar cap èxit en dues hores on l’única definició possible és de festa constant. Ritme, potència i estil propi de la banda de Montcada i Reixac que va voler deixar constància que estaven en la millor forma.
Un públic, tot sigui dit, amb una mitjana d’edat alta. Però que són seguidors que els han anat acompanyant durant aquests 20 anys. Adults, però també canalla i adolescents, que no només acompanyaven els pares, sinó que cantaven encoratjats les seves cançons que per ells també s’han convertit en himnes. I és que ha estat això, un públic transversal que ha anat recollint la Pegatina durant els anys i que demostra que no s’han quedat enrere.
Ver esta publicación en Instagram
Honestament, és estrany i alhora bonic pensar que porten més anys als escenaris i fent música que els que porto de vida. No ho diré per dir, el primer concert que vaig viure i que com a mínim recordo, era seu. Com s’ho haurien de prendre ells això? Segurament de la manera que han demostrat el seu directe: amb aires de joventut.
I és que La Pegatina si alguna cosa han demostrat amb aquest concert és que de música en saben fer, i que 20 anys ells els saben portar de la millor manera.
