Des de Terrassa fins a Barcelona. Aquest és el recorregut que m’uneix amb el protagonista de la nit. El Sant Jordi Club va acollir ahir dia 30 de juny la presentació del nou disc del Miki Núñez “121“. Un vespre que ens el va prometre carregat de sorpreses.

Els encarregats d’obrir la nit van ser Straight Waves, banda on Eloy Núñez és el vocalista. Durant la seva actuació van tocar algunes cançons del seu disc “Since You Left” i ‘Found Myself’, cançó que just van treure el dia anterior. Això sí, també ens van delectar amb algun tema nou que encara no ha sortit i que Eloy presentava com “aquesta cançó…bé és una cançó” entre riures del públic. Problemes tècnics i volums de guitarra a part, va ser un directe que va enganxar al públic, que tant aixecava els braços a les cançons més mogudes com encenia llanternes a les balades.

Puntual com un rellotge, Miki Núñez va trepitjar l’escenari del Club Sant Jordi amb un “Bona nit Sant Jordi, com estem? Això és una bogeria i un somni complert”. El concert va ser una festa des del primer moment, ja que la primera cançó que vam escoltar va ser ‘La Venda’. Tal com va dir el terrassenc, “la música és compartir”. És per això que al llarg de la nit diverses persones que han compartit amb ell aquesta passió el van acompanyar. El primer encarregat a fer-ho va ser Lildami, que va cantar a duo amb el Miki el seu tema ‘Supermercat’. El públic ho va donar tot veient els dos egarencs a l’escenari, i no es va relaxar quan va pujar Àlex Pérez per interpretar ‘No m’ho esperava’. El concert va seguir amb temes com ‘Los 7 males’ o ‘La mitad’, on Miki va tornar a cantar acompanyat, aquesta vegada de Paula Koops.

- Publicitat -

Un dels grans moments de la nit va ser quan Alfred Garcia va pujar a l’escenari. Aquesta vegada va ser per interpretar a duet ‘Electricitat’. Miki Núñez va fer els seus sentiments clars, i és que va declarar que l’Alfred “és una de les persones més espectaculars que m’he trobat dins d’aquest món”. Els dos cantants comparteixen recorregut, ja que tots dos van sortir de l’acadèmia d’Operación Triunfo. Tot i que no van coincidir en edicions, sembla que el programa els va unir, personalment i musicalment, fora de la pantalla.

El ritme no va parar amb ‘Sin noticias de Gurb’, cançó que dedica a la seva mare Montse. El públic la va ballar i cantar sencera (sovint a ple pulmó i a cappella) tot demostrant l’afecte que també li tenen a aquest tema. Mariona Escoda va ser també una de les col·laboracions estel·lars de la nit. Probablement, perquè gran part del públic era també seguidor d’Eufòria, talent show co-presentat pel mateix Miki Núñez i del qual Escoda va guanyar-ne la primera edició. Van interpretar plegats ‘Llums de mitjanit’, cançó que l’any passat va acompanyar l’estiu a TV3.

Probablement, el moment més emotiu de la nit va arribar amb ‘Dime que no duele’. Miki Núñez va admetre que “és una de les cançons més difícils de cantar” i la va dedicar “a totes les persones que han perdut a algú proper, i que l’intenten recordar”. El cantant no va poder evitar trencar-se i emocionar-se al final de la cançó, després que el públic la cantés amb una força immesurable.

Però l’Eufòria va tornar a ser present quan la Jim va pujar a l’escenari. La flamant guanyadora de la segona edició del programa va acompanyar al Miki cantant ‘Gelat’, com a part del seu premi al talent show.

‘Nadie se salva’, ‘Escriurem’, ‘Más de la cuenta’, ‘Per tu’ o ‘Entre un millón’ van ser també algunes de les cançons que va cantar al llarg del concert. En Miki no podia parar de fer arribar al públic el seu agraïment: “a una festa major no saps si la gent que ve t’escolta o no, però aquí vosaltres heu invertit el vostre temps i els vostres diners per estar-hi. Gràcies”. Desenes de pancartes es van anar alçant al llarg de la nit, des d’aquelles que posaven “Miki t’estimem” fins a algunes més específiques com “Miki soc la filla de la Irene del Lefties” que intentaven captar l’atenció del cantant.

La recta final del concert va arrencar quan la persona amb qui “no comparteixo només música, sinó la vida”, Sara Roy, va pujar a l’escenari per cantar ‘Tot és més fàcil’, tema que sempre desperta l’emoció del públic. Arnau Blanch i Edu Esteve van ser les últimes col·laboracions de la nit i van inaugurar l’estiu amb ‘Eterno Verano’.

Miki Núñez acaba “celebrant” la nit amb ‘Celebrem’, i quan surt de l’escenari comencen a alçar-se els crits de “No n’hi ha prou”. Havent-los escoltat, torna a arrencar amb cançons que definien la nit al peu de la lletra. Potser en Miki va tenir ‘Suerte’, però s’ha guanyat l’escalf de tota la gent gràcies al seu esforç, a la seva dedicació i a l’estima cap a allò que fa. És per això que acaba el concert dient “poder haberlo vivido, ‘Me Vale'”.

I és que tal com va anar repetint al llarg del concert, la música és compartir. Compartir experiències, moments i il·lusions. Compartir el somni d’un Miki de 14 anys que “somiava en començar la gira al Sant Jordi amb tota la gent que admiro col·laborant-hi, i vosaltres ho heu fet possible”. O compartir samarretes, com l’home del públic que va regalar a les seves tres amigues, emocionades, una de les 300 samarretes d’edició limitada d”Escriurem’. La presentació de “121” va ser tot un èxit, i crec que al Miki li va quedar clar que volem continuar compartint la seva música amb ell.

Articles relacionatsMés de l'autor