Foto: Gil Ayats

Aquest dissabte va tenir lloc la novena edició del Canet Rock que va reunir a alguns dels grups i artistes més en forma dels Països Catalans, en un moment on la cultura valenciana i balear tremola arran de la irrupció de formacions d’extrema dreta a les institucions, fet que provoca moltes cancel·lacions de concerts o que directament no es contractin segons quins artistes i propostes.

Davant d’aquest fet, els artistes d’aquesta novena edició es van ajuntar a sobre l’escenari i van fer uns parlaments sota el lema “Aturem el feixisme”.

Foto: Gil Ayats

Una nova edició del festival que va portar molts joves amb estelades i amb crits d’independència durant les més de 12 hores que va durar el Canet Rock.

- Publicitat -

Musicalment, en Triquell va ser l’encarregat d’obrir la jornada, amb un sol imponent que queia, però que no va ser prou impediment perquè una gentada es concentrés al Pla d’en Sala per veure a un dels concursants d’Eufòria que més agraden.
El músic de Sant Quirze va poder oferir una selecció més breu de l’habitual del seu nou disc “Entre fluids”, suficient per escoltar algunes de les perles del disc, com ‘Clímax’, ‘Road Trip’, CBD i espardenyes’, NPC’ o ‘Jugular’. Una vegada més va demostrar que estem davant d’un artista que ha vingut per quedar-se.

Posteriorment arribarien des del País Valencià les Pupil·les, carregades de reivindicacions i amb tota la potència i festa que ens tenen acostumades. Pèl de Gall es van estrenar al Canet Rock deixant molt bones sensacions, amb una posada d’escena molt notable i deixant molt satisfet a tot el públic. De ben segur que repetiran en futures edicions.

Els 31 FAM eren un dels grups més esperats d’aquesta edició, i és que per primera vegada actuaven en un festival on moltes de les persones reclamaven des de feia temps la seva presència. El concert va ser una autèntica festa, en alguns moments s’escoltava més el públic cantar que als propis artistes i és que la immensa majoria se sabia tot el repertori de memòria.

En Joan Dausà feia una colla d’anys que no oferia un directe al Canet Rock i l’ocasió s’ho mereixia! 10 anys del seu mític ‘Jo mai mai’ que van fer cantar a l’uníson a tots els joves (i no tan joves) que s’aplegaven aquest dissabte al festival. No van faltar cançons festives com ‘La gran eufòria’, ‘Ho tenim tot’, ‘Tot anirà bé’, o propostes més recents com ‘Judit’. El concert va acabar com tothom esperava, amb el ‘Jo mai mai’ i amb en Dausà entremig del públic deixant-se portar per tots els seus seguidors.

Els Stay Homas són uns repetidors els darrers anys i enguany amb més sentit que mai, després de la publicació de “Homas”, per tant va ser tot un luxe poder escoltar cançons noves com ‘La nòria’, però també peces com ‘Let it out’, ‘Here2Play’ o ‘Stay Homa’. Una de les sorpreses de la nit va ser l’aparició dels The Tyets durant ‘La platja’ una de les bandes sonores d’aquest estiu.

Passada la mitjanit Els Amics de les Arts pujaven a l’escenari amb un recull dels seus grans números 1, com ‘Ja no ens passa’, ‘El seu gran hit’, ‘Louisiana o els camps de cotó’, o ‘4-3-3’, així com ‘Jean-Luc’ o les recents ‘Mercè Rodoreda’ o ‘La nit sembla que serà nostra’. Tenir els Amics al cartell és un senyal inequívoc que deixaràs bones sensacions i que et quedaràs amb ganes de més i és que passen els anys però continuen sent un dels grups més en forma sobre els escenaris.

La Suu va ser la següent en aparèixer a l’escenari, ja amb una mica de retard horari, però que ràpidament va contagiar-nos del seu bonrotllisme, amb temes del disc “Karaoke”, però també dels seus altres discs. Una nova posada en escena, uns músics ben talentosos, especial menció a les llums i com sempre amb la gràcia personal, d’una artista que per algun motiu sempre la conviden a tots els festivals.

Els Catarres són el grup que més vegades ha actuat al Canet Rock (amb permís de Miquel del Roig) i una vegada més es va posar tothom a la butxaca amb els seus himnes atemporals. És un grup simpàtic, que ho dona tot a l’escenari, que tant és si són les 2 de la matinada com les 10 de la nit, que ells demostren que són uns professionals i que volen que t’ho passis bé. Amb moments tendres com la versió acústica de ‘Tokyo’, però també festius com la ‘Jenifer’, una de les més aclamades per tothom.

El grup de moda va arribar a quarts de 4 de la matinada, amb un dels millors concerts que es van viure en aquesta edició. Sempre reclamo al Canet Rock més interaccions entre artistes i amb The Tyets això es va fer realitat.

Van aparèixer sobre l’escenari la Julieta (que no actuava aquest any, però que jo animaria a contractar-la l’any vinent) amb ‘Clar que t’he trobat a faltar’, també els Stay Homas, que repetien ‘La platja’, així com Els Amics de les Arts amb ‘Amics, tiets i coneguts’.

Moment especial amb ‘Txarango al Canet Rock’, canviat per ‘Les tietes al Canet Rock’, després d’uns anys on el grup hi va assistir com a públic o treballant a les barres. Es va tancar el cercle.

The Tyets són un dels grups més en forma del moment, prova d’això l’èxit que estan tenint amb ‘Èpic Solete’ i amb l’anunci del concert final de gira el 2024 al Sant Jordi Club.

Després dels The Tyets vam veure un bon grapat de gent marxant del recinte, eren prop de les 5 de la matinada i potser la gent no coneixia prou Auxili per quedar-se a gaudir d’ells. Sigui com sigui, els que es van quedar eren els autèntics fans de Canet Rock que volien veure sortir el sol! Enguany amb els Buhos, que sempre despleguen aquella energia, qui sap si gràcies a les seves famoses ‘Birres i més birres’, que els fan ser el grup perfecte per actuar ben entrat el matí.

Un any més el festival deixa molt bones sensacions, amb sold out, amb molt bon ambient i amb la sensació que més que un festival de música més és un punt de trobada amb amics, tietes i coneguts, un lloc on tornes cada any amb l’alegria de saber que et trobaràs a la gent a qui estimes.