Foto: Christian Bertrand

BLUR

Aquest dijous ens va deixar el retorn dels Blur al Primavera Sound, 10 anys després de la seva darrera visita. Hi havia ganes de tornar a escoltar les cançons de la banda britànica, tot i que potser no tantes com jo esperava. El públic va estar força fred en alguns moments, com si no se sabés les cançons i això provocava que en Damon Albarn hagués de tirar força del carro per animar la festa.

Entre les cançons que vam poder escoltar en directe hi van haver joies com ‘Parklife’, ‘Country House’, ‘Coffee & TV’, ‘Girls & Boys’, ‘Song 2’ o la preciosa ‘Tender’, que va acabar amb el públic cantant a capella. La festa es va acabar amb ‘The Universal’ i amb el seu cantant amb els ulls mig plorosos, després d’una nit (o matinada) on va tenir a la cara un somriure trapella que en alguns moments em fa fer pensar en les cares que posa Robbie Williams.

- Publicitat -

Jo m’ho vaig passar de nassos, veure després de 10 anys al grup i gaudir de tots els himnes del grup va ser una experiència que ja repetiria demà mateix.

HALSEY

Abans de Blur vaig veure per primera vegada a la Halsey, tot un fenomen de masses a la xarxa, de fet és una de les veus femenines més escoltades a Spotify i els seus seguidors es compten en milions. Per això no era d’estranyar que quan va aparèixer a sobre l’escenari el murmuri i la cridòria fos tan gran.

L’artista va començar amb flames a sobre l’escenari, en una actitud que anava des d’un punt rockera, fins altres moments on al·lucinava de formar part d’un cartell amb noms com Blur o New Order. I això que ella suma en alguns dels seus èxits més de 2 mil milions de reproduccions a Spotify.

És el cas de ‘Closer’ la cançó de The Chainsmokers, que va sonar més rockera que mai, fent vibrar a tot el públic assistent que repetia a l’uníson la lletra de la cançó.

Des de la pista hi havia pancartes reclamant ‘New Americana’, però l’artista va optar per altres cançons, com ‘Gasoline’, ‘Bad At Love’, ‘Nightmare’ o ‘Graveyard’, una peça que tal com va dir és molt especial per ella. El show va encarar la seva recta final amb ‘Without me’ i ‘I am Not a Woman, I’m a God’.

NEW ORDER

Feia 7 anys de la darrera vegada que vaig poder gaudir del directe dels New Order i feia una bona colla d’anys que no actuaven al Primavera Sound, per això no va ser d’estranyar que costés molt accedir a la zona de davant de l’escenari d’Estrella Damm per poder veure a la mítica formació. Va ser un dels concerts amb més públic i segurament també amb llums més tènues i fum, que en alguns moments dificultaven des de la distància la visió del grup i de l’escenari.

Però la música i les cançons van sonar brutals. Un plaer poder escoltar en directe alguns dels himnes del grup com ‘Bizarre love triangle’, ‘True Faith’ o el mític ‘Blue Monday’ que tothom esperava amb frisança. De fet un noi que tenia al meu costat em va dir que era l’única cançó que se sabia del grup. Ja n’hi havia prou, qui sap si per descobrir la resta de produccions de la banda i enamorar-se encara més d’ells.

En aquesta crònica que va al revés del món i que ha començat amb el darrer concert que he pogut veure, toca mencionar a altres noms que també van ser presents a la jornada d’ahir, tot i que per solapaments no va ser possible veure’ls en la seva totalitat del show.

Va ser el cas de NxWorries el projecte de Anderson .Paak que va desplegar tota la seva força a un dels escenaris principals del Primavera. I és que és un dels noms en majúscules de l’escena urbana dels Estats Units i la gent tenia ganes de poder palpar de ben a prop a l’artista.

Turnstile van desplegar múscul, passió, força en un directe sense descans i en el qual es van poder viure escenes ben potents amb persones desplaçant-se d’una banda a l’altre.

La música en català també té presència al festival, potser d’una forma més residual que altres llengües, però vam poder gaudir d’un show molt exclusiu de Marialluïsa una proposta de Bankrobber que ens va meravellar i ens va deixar amb ganes de més.

Un dels concerts que més bé m’ho vaig passar va ser el dels Ghost, serà perquè sóc un gran amant de les guitarres i del rock, però el cas és que quin directe que tenen! Quines ganes de no marxar mai de l’escenari d’Amazon i de continuar descobrint un grup que mai havia vist en directe i que gràcies al concert d’ahir ja poden dir que tenen a un nou fan entre les seves files. I de ben segur que no vaig ser l’únic!

Abans vaig poder gaudir d’un altre descobriment el de flowerovlove que va actuar amb tot el sol de cara a l’escenari Cupra, en una hora que encara no hi havia tot el públic que segurament es mereixia. Una proposta delicada d’una jove de 16 anys que aposta per un dream-pop, que et fa estar pendent de tot el que t’oferirà.

 

Articles relacionatsMés de l'autor