Foto: Pau Griera - Festivalot

Energètic, versàtil, actiu, dinàmic, amb esperit de guerrer, inquiet i incansable tot sinònim d’Edu Esteve.

El cantant badaloní avui dissabte 27 de maig ha format part del Festivalot, el festival de música en família de la bonica ciutat de Girona. Si bé l’hem vist fent concerts aquests darrers mesos en grans escenaris com els d’”Els40 Primavera Pop” o per festes de Badalona avui ha presentat el seu nou directe a l’Auditori de Girona.

Un directe amb un gran repertori de cançons, no només amb algunes de les que ja havia cantat a Eufòria sinó amb tots els temes que formen el seu nou EP “Ara o Mai” i algunes de les més escoltades de l’àlbum “Fènix”.

- Publicitat -

Si una cosa tenim clara és que després del pas pel programa d’èxit de TV3, l’Edu ha estat molt estimat pels més petits de casa cosa que l’ha portat a adaptar el seu “show” a tota mena de públic.

Que el cantant ha assolit aquest propòsit ja ha quedat més que demostrat tenint més de la meitat del concert el públic dempeus gaudint com mai, saltant i ballant al ritme de cada una de les cançons.

Dels moments més emotius sens dubte, ha estat quan s’ha retrobat amb nens i nenes que li duien pancartes, un d’aquests el petit del famós vídeo que va córrer per les xarxes on s’emocionava mentre el cantant interpretava “El Far del Sud” al Palau Sant Jordi.

Deixant aquest fet de banda, un altre episodi destacable dels concerts de l’Edu i que a diferència d’altres els fa més dinàmics, enriquidors i innovadors no només són els efectes especials i el fet d’anar amb banda (Rodd Prod, Albert Alba, Jesus Pacheco i Dani Campos) sinó que porta també amb ell els seus ballarins que interpreten i interactuen amb ell durant el concert. I és que l’escenari està en constant moviment.

Sent ell també qui balla el converteix en un dels únics cantants masculins del país que balla al costat d’una banda de ballarins professionals amb noms propis com Aina Casanovas o Yaiza Espigares (encara que avui no ha estat el cas).

El millor de tot és veure com després d’haver picat molta pedra, el cantant gaudeix veient com una sala s’omple de gent (petits i també grans) i per un moment, amb les seves cançons és capaç de fer-los deixar tots els problemes de banda i passar-ho bé.