Encara no m’he recuperat del concert que han fet els Tyets a la Sala Apolo de Barcelona. Era la presentació del seu nou i brutal disc “Èpic Solete”, un treball que de ben segur figurarà entre el millor de l’any d’aquí a uns mesos. Poques vegades passa que m’agradin totes les cançons d’un disc i això m’ha passat amb aquest.

Per tant era evident que les ganes de veure el grup en directe eren molt grans, cosa que també li passava a tota la gent que ha omplert la Sala Apolo deixant clar que el grup ja necessita recintes de més capacitat.

La nit l’ha obert en Martigo un nou artista de Luup Records, la mateixa discogràfica que The Tyets, que ha escalfat l’ambient abans de l’arribada dels mataronins.

- Publicitat -

Han començat amb un popurri d’algunes de les cançons que anirien sonant durant la nit. Posteriorment han arribat dues cançons com ‘Menorca’ i ‘Txarango al Canet Rock’ que han provocat l’èxtasi col·lectiu i tota la sala literalment tremolava de tants salts i moviments que hi havia en aquell moment.

Els Tyets formen part d’aquesta nova fornada de grups i artistes que fan música en català i que ha servit per obrir a nous públics, que potser fins llavors consumien en altres idiomes. També les col·laboracions del disc o del concert han servit per confirmar que l’escena catalana creix i ho fa amb enorme talent. És el cas de la Mushkaa una artista que cada cop té més reconeixement del sector i més persones la tenen entre les seves preferències musicals. Han interpretat ‘El tonteo’, seguit per ‘Bebesita’ i ‘Tanqueray’, aquesta en companyia de Yuma.

El següent bloc de cançons ha estat exclusivament del nou disc, amb perles com ‘Èpic solete’, ‘Bomba de fum’ o ‘Let me alive’, tot i que també hi ha hagut temps per repescar aquell ‘Tot el que vull’ que canten habitualment amb Doble.

La nit m’estava passant volant i la gent no en tenia prou. L’ambient era de nit històrica, estàvem vivint un d’aquells concerts que trigaríem a oblidar. Podríem dir: jo hi era. Vaig formar part de la penya que va veure els Tyets aquell dia a l’Apolo.

La festa va continuar amb la rumba de ‘La dels Manolos’, la cançó de La Fúmiga ‘Havia de passar’ o la popular versió que van fer de ‘La bachata’ de Manuel Turizo, mentre feien broma de quan havien creat aquest èxit.

Tocava baixar una mica les pulsacions i deixar-se endur per ‘Desembre’ una de les balades del darrer disc, una cançó dedicada a la parella de Xavier Coca, que ha fet posar tendre a tot el personal. La cosa no s’aturaria, ja que arribaria Julieta a l’escenari i interpretaria l’emocional ‘Crec que t’he trobat a faltar’.

Semblava que la nit no podia millorar, però allà estava Oriol de Ramon per contradir-nos amb ‘Olivia’ una de les meves cançons preferides del disc, que va arribar amb sorpresa final, amb l’aparició de la neboda de l’Oriol, el motiu pel qual existeix aquesta cançó.

‘RRHH’, ‘Coco’, ‘Se queda’ o ‘Hamaking’, serien les següents en sonar i acabar de posar de cap per avall la sala.

Encara quedava temps per una mica més, la gent no en tenia prou i evidentment encara havien de sonar ‘De l’1 al què’ amb bogeria absoluta; la gran ‘Amics tiets i coneguts’ o els senzills amb els quals molta gent s’ha sumat al carro dels Tyets, ‘Bailoteo’ i ‘Coti x Coti’.

La resposta a la pregunta que us esteu fent és sí. Es va ballar una sardana al mig de l’Apolo. De fet, en alguns moments més d’una. I va aparèixer una cobla per acabar de fer més rodona la nit.

Veient el concert, l’ambient que es respirava, les bones sensacions que hi havia, queda bastant clar que ens trobem davant d’un dels grups més en forma del panorama català. Queda molt clar que no serà l’únic concert amb el qual penjaran el sold out, com també queda molt clar com d’aquí a poc temps seran capaços d’omplir recintes com el Palau Sant Jordi.

Aquest serà el gran any de The Tyets. I sinó temps al temps. De moment i després d’això d’avui, només us puc dir mil gràcies i que no s’aturi el bailoteo.

Articles relacionatsMés de l'autor