Foto: Marc Clapés

Hem hagut d’esperar més d’onze anys per tornar a veure en directe a Rise Against. El seu darrer concert a Barcelona va tenir lloc el març de 2011, també a la Sala Razzmatazz. Llavors estaven de promoció amb “Endgame” i aquest dimecres era la gira de presentació de “Nowhere Generation“.

Tot i això ha semblat una excusa per tornar a presentar en directe els seus grans èxits, i és que del nou treball ben poca cosa hem pogut escoltar.

El concert ha començat puntualment a les 9, després que els catalans Blowfuse fessin de teloners i obrissin una nit que prometia molt. La primera a sonar ha estat ‘Prayer of the Refugee’, una de les cançons del disc “The Sufferer & the Witness” editat el 2006 i dels que més temes hem pogut escoltar. Només ha estat superat per “Appeal to Reason”.

- Publicitat -

El públic pràcticament omplia la sala gran de Razzmatazz i feia molta gràcia veure-ho des de darrera, perquè veies dos tipus de públic, el que encara ho dona tot, fa olles, es passeja per sobre de la resta de persones i crida, salta, i balla. I cap a la meitat de la sala en enrere, al públic més tranquil, aquell que potser fa 20 anys ocupava les primeres posicions però que ara ho vol viure d’una altra manera. Evidentment amb excepcions! Al meu costat hi havia gent que ho donava tot i altres que aprofitaven les lentes com ‘Hero of war‘ per explicar-se la vida (cosa que sempre em molesta als concerts, la falta de respecte cap al grup i la resta de persones que volen escoltar la música i no les seves converses).

Per cert que el grup ha estat molt reivindicatiu en tot moment, i és que com bé saben els seus seguidors, la formació de Tim McIlrath és d’aquelles que no es queda callada i clama davant de les injustícies del nostre món. També han afegit que no trigaran tant a tornar a Barcelona! Esperem que sigui veritat!

Se m’ha fet curt el concert? Sí. Després d’onze anys d’espera, tenia ganes almenys de gaudir de dues hores de Rise Against. Però en 90 minuts el concert es donava per acabat i en general deixava bones sensacions. Hauria pogut ser més llarg? Segur que sí. Ens ho hem passat de nassos i ens ha transportat a la dècada dels 2000? També. Ha molat escoltar en directe ‘Savior’, ‘Satellite’,’Hero of war’, ‘Give it all’, ‘Ready to fall’ o ‘I Don’t Want to Be Here Anymore’? Us asseguro que molt. Repetiré si tornen a venir? No ho dubteu. Em trobareu a Primera Fila.