Doctor Prats tornaven al panorama musical fa unes setmanes amb ‘A poc a poc’, títol que defineix bastant bé la parsimònia que han tingut els egarencs per tornar a publicar disc. Això sí, l’espera ha valgut la pena i “Pel cantó bo” és un dels millors treballs que han publicat mai, sorprenent des de la primera fins a la darrera cançó, on toquen tota mena d’estils, des del reggaeton i fins i tot el rock.

Hi havia moltes ganes de veure com portarien al directe les noves cançons i encara més com seria el concert, després de la sortida de Guillem Boltó, que ara se centra amb Stay Homas. Han tingut un record per ell durant el directe que han ofert a Razzmatazz, on segons han explicat els seus excompanys, la família d’en Guillem sí que estava entre el públic.

- Publicitat -

Tot i que ha abandonat Doctor Prats, en el nou disc encara podem escoltar en Guillem i la resta de Stay Homas, en la cançó que ha servit per donar el tret de sortida del concert de l’Strenes ‘Seguirem ballant‘, un tema molt adequat, que ha donat el relleu a una de les cançons que també tenen pinta de convertir-se en un clàssic del grup ‘Loviu Baby‘, la que obre el disc.

Les noves cançons s’han anat intercalant amb peces dels discs “Venim de llum” i “Aham Sigah”, però no de “Patates amb peix” el seu debut musical que no ha tingut representació en el setlist del grup.

D’entre els clàssics que han sonat trobem ‘Tu fas’, ‘Caminem lluny’, ‘No t’encantis’, ‘Mira-la’, ‘Ara’ o ‘La Recepta’. Evidentment tampoc ha fallat ‘Les nits no moren mai’, que per alguna cosa és la tercera cançó més popular del grup (o almenys així ho era el passat mes d’octubre).

Ha estat sorprenent veure i escoltar com el públic ja se sabia moltes lletres del nou disc i encara més tenint en compte que no feia ni una setmana que era al mercat. Menció especial a ‘La Fregidora‘ la cançó més reggaetonera del grup, que fins i tot ha sonat amb una picada d’ullet a l’Eminem i el seu ‘Without me’.

També hem escoltat la bonica ‘Ocells de llum’, que ha servit com a recta final d’uns bisos que s’han iniciat amb el senzill ‘A poc a poc’, seguit per la mencionada ‘Les nits no moren mai’. ‘La Fregidora’ i ‘La recepta’. Per acabar han triat abaixar les revolucions i han optat per la tranquil·la ‘Quan et faci falta‘, que ha sonat bastant descafeïnada i amb crits entre el públic de ‘no n’hi ha prou’. Irònicament o no, mentre els músics s’acomiadaven ho feien al ritme de Daft Punk i ‘One more time’.

Ens hem quedat amb ganes de més, però per sort la banda té uns mesos per endavant plens de concerts on de ben segur continuaran alegrant-nos la vida amb la seva música.

Articles relacionatsMés de l'autor