Avui Barcelona s’avança al Carnaval i es disfressa d’Irlanda per aclimatar als “The Strypes” i fer-los sentir com a casa. Malgrat el temps desfavorable, a la nova sala 2 del mític Teatre Apolo ja es concentra un important número de gent amb la respectiva cervesa a la mà per adelitar-se amb una actuació agitada i plena d’energia.
El concert comença uns minuts més tard de l’hora prevista però, fent honor al més pur “rock and roll”, The Strypes comencen amb línies de baix contundents amb “Rollin’ and Tumblin'” tot encetant un ritme trepidant entre tema i tema.
Cal esmentar la bona sonorització que s’aprecia a la sala i la bona tasca dels tècnics donant protagonisme als diferents instruments en els moments clau de cada cançó.
Arriben cap a la meitat del vespre amb “Angel Eyes”, un tema pesat que permet seguir el ritme a cops de cap mentre es gaudeix dels detalls subtils però de gran qualitat del guitarrista principal, Josh McClorey. Tot acabant amb un “outro” de “I Want You” dels Beatles, “Angel Eyes” es converteix en un dels temes on demostren tot el seu potencial tècnic.
Passen de 0 a 100 amb “Mystery Man”, una de les cançons més ràpides, extreta del seu primer àlbum “Snapshot”. L’excitació es fa evident i tota la sala es deixa dur per les elevades pulsacions per minut en el que sembla ser una sèrie de temes que conviden a desafiar tot el conjunt les articulacions.
Després de fer saltar a la sala sencera amb “Scumbag City”, enfilen la recta final amb un gran cover de “Heart of the City” de Nick Lowe.
Per acabar un vespre ple de moviment i picades de mans, conclouen amb una de les joies, “Blue Collar Jane”, que fa embogir tant al públic més lleial com els que simplement hi passaven per allà.
