Hem anat fins a Madrid, per veure en directe un dels cantants que més èxit han tingut en els darrers mesos i que no ha parat de sonar a les ràdios des de llavors. Es diu Charlie Puth, i venia amb un primer disc sota el braç, Nine Track Mind.
La majoria del públic era jove i oient de radiofórmula i se sabien de memòria totes les cançons, i no només els temes que han sonat fins a la sacietat a la ràdio, sinó que van informar-se de la música que feia el cantant i van aprendre’s la resta de peces del disc.
Com que només té un sol treball al mercat, el concert no ha pogut ser massa llarg, amb prou feines ha durat 60 minuts, i tot i això, en alguns moments semblava que escoltaves alguna cançó repetida, i és que acostuma a passar molt pocs cops, que totes les cançons del disc són dignes de fer-les sonar en un concert.
Tot plegat, no ha semblat importar massa a tota la gent que es va desplaçar fins aquesta coneguda sala de la capital espanyola, per veure i escoltar l’autor de Marvin Gaye (això sí, sense Meghan Trainor) o la seva participació ena la banda sonora de Furious 7 amb See You Again. Tampoc van faltar, We don’t talk anymore o One Call Away, un senzill que encara actualment funciona la mar de bé a les ràdios del país.
Potser no serà un artista que faci res nou, però canta bé, toca el piano, sap estar en escena i cau bé. Té molt a favor per seguir triomfant al llarg dels anys i per continuar omplint sales. Aquest dijous serà el torn de Barcelona.
Marc Clapés
- Publicitat -
