James Bay va actuar ahir a la nit a la Sala Razzmatazz, que estava plena per veure en directe un d’aquells nous artistes que molts van descobrir gràcies a la ràdio i al seu Hold Back The River, i que després d’escoltar la resta de temes del disc, van comprovar que no era el típic cantant d’una sola cançó, sinó que hi havia molt més al darrere.
I ho va demostrar de sobres, en una nit on va repassar les cançons del seu debut, Chaos and the calm, la major part d’elles tranquil·letes, però no per això avorrides ni amb poca força. Personalment em vaig quedar entusiasmat amb el seu directe, em va encantar la seva posada en escena, molt sòbria, sense discursos innecessaris, les paraules justes i la música com a gran protagonista.
L’únic “però” que li vaig trobar al concert va ser un cop més, el públic, o una part d’ell. No entenc com algunes persones paguen per veure un concert i es passen bona part d’ell, parlant, cridant i fent-se notar, sobretot en un directe com el de Bay, on per culpa de certes persones presents a la sala, no vam poder gaudir com calia dels seus solos de guitarra, i fins i tot en alguns moments de la seva veu, que s’escoltava menys que els crits i xiuxiuejos d’alguns dels assistents. En moltes ocasions, part del públic, feia el típic so amb la boca de “shhhht”, però res, ni així. Hi havia gent que va anar allà a beure i si a sobre l’escenari hi havia un paio cantant, semblava que només fos part de la seva particular festa. Però clar, de tot això, James Bay no en té cap culpa.
Incidents a banda, les cançons del disc, sonen d’allò més bé en directe i la majoria d’elles van ser corejades per tota la sala, en especial Let it go i Hold back the river, que com no podia ser de cap altra manera, va ser la darrera en sonar.
A la recta final, el cantant es va animar i va donar un toc de ritme al concert, pels que es pensaven que només era un noi bonic que canta balades. No, James Bay és capaç de molt més, tal com va demostrar durant tota la nit.
No és el primer cantautor que dóna la música, ni serà l’últim, però veient-lo ahir, vaig pressentir que tindrem a James Bay durant molts més anys entre nosaltres.
Marc Clapés
- Publicitat -
