El dia de Sant Jordi és un dia especial a Catalunya, un d’aquells dies que ve de gust sortir al carrer i viure l’ambient que s’hi respira.
I aquest Sant Jordi també tenia quelcom de diferent, gràcies a Els Catarres que presentaven en societat el seu nou disc Big Bang.
Més de 4000 persones omplien un Sant Jordi Club que tenia ganes de passar-s’ho bé i això es va veure des del minut 1 quan van començar a sonar les notes del que és el primer senzill del nou disc Big Bang.
En peu de guerra, ha enganxat moltíssim i és que desprèn una energia i bon rotllet impressionants, tal com vam comprovar.
La primera part del concert va ser principalment per escoltar les noves cançons i és que suposem que la banda tenia moltes ganes de fer-les sonar en directe per primer cop.
Públic de totes les edats i molta mainada, que enfilats a sobre les espatlles dels seus pares, veien com uns privilegiats l’actuació dels seus ídols. I s’ho passaven d’allò més bé, com la resta dels espectadors.
La nit ens va portar moments memorables com la interpretació de la preciosa Gandia 1924, que l’Èric Vergés va dedicar a tots els avis, en especial a la seva àvia que sempre l’acompanya en totes les actuacions.
També va tenir el seu protagonisme la Roser Cruells, que en el disc canta el tema Som de foc i que tot i que estava molt nerviosa abans de cantar-la en directe, va valdre la pena, tal com va comentar l’Èric.
El món és teu, Estels al vent o Cor Caníbal també van sonar, tot i que també hi va haver temps per recordar les primeres cançons de la banda. Va sonar Tintín i una nova versió de la Jenifer, amb una lletra que tot i haver quedat una mica antiquada, va fer embogir a tot el públic. Personalment, aquesta nova versió que n’han fet no em va acabar d’entusiasmar, però tot i així va sonar bé.
- Publicitat -
Va costar una mica però també van sonar cançons del seu anterior treball Postals! Un disc ple d’èxits que un cop més van provocar l’èxtasi entre tots els assistents.
Amb crits d’independència abans i després del tema, va sonar la sempre vibrant Seguirem lluitant. També vam gaudir de Vull estar amb tu, Invencibles i Tokyo.
L’ambient festiu, els salts o els càntics semblava que no tenien final, fins que l’Èric va anunciar que arribava la darrera cançó, la preciosa La porta del cel, inclosa en el mencionat Postals.
El públic no en tenia prou i així ho va fer saber amb crits de “No n’hi ha prou”.
Els Catarres van tornar i fan uns bisos d’allò més generosos amb peces com Sota la llum del sol o un medley d’algunes de les seves cançons, que va de perles per presentar als músics que han actuat aquella nit.
Hi ha festa per estona!
Marc Clapés
