La Valèria N. Saurí és la Ven’nus. I viceversa. Sabadellenca, jove (21 anys) graduada en cinema a l’Escac i mare primerenca. La Ven’nus acaba de parir. Sí. Amb 21 anys. Deien que els temps canviaven i ja no es paria fins als 30 (com a d’hora). Però ella ho ha fet. Valenta, com Venus, l’únic planeta que gira de manera retrògrada, al revés. Una metàfora que la defineix molt bé i que serveix per traçar un imaginari on hi té cabuda la mitologia, el naturalisme la filosofia i el costumisme. Un naixement en forma d’EP (publicat a Halley Supernova) de set cançons de pop de butxaca, atmosfèric, alternatiu i ple de colors. Un treball on podem trobar les col·laboracions de Socunbohemio a “Raig de llum”, de Vernat a “Hi ha rumors” i de Maio a “Punt peu Fabra”.
Ven’nus = ben nus. Com el quadre de Botticelli, el qual ha servit d’inspiració per dissenyar-ne la portada (obra de Kerrature), mitjançant una nuesa pura, l’EP ens mostra com despulla l’ànima de l’artista tot mostrant un procés d´intimitat cap al seu interior i cap a la manera d´entendre el món. I de retruc es relaciona amb el naixement de l’artista cap a l’exterior.
La narrativa de l’EP sencer tracta del bucle circular que és: passar d’estar bé amb una mateixa i amb la gent que t’envolta, a patir per qualsevol cosa.
En Xasqui Ten (Ten Productions) i André Nascimbeni (Estudi D9) s’uneixen al projecte com a productors per acabar de donar forma a tot el conjunt.
La directora d’art Queralt Guinart (Kerrature), defineix l’estètica de Ven’nus com artista. Una estètica mutant, fantasiosa i dinàmica.
