Foto: Antoni Jover

Minibús Intergalàctic i thelee uneixen forces a ‘Medalla d’Or’, un nou single que combina rock psicodèlic, electrònica britànica i cultura de club dels anys noranta. La cançó, publicada aquest 18 de novembre, aposta per ritmes frenètics, guitarres hipnòtiques, sintetitzadors analògics i veus distorsionades en una proposta que beu de la neopsicodèlia i el big beat.

Amb referències a bandes com Primal Scream i The Stone Roses, així com a figures de l’electrònica britànica com Andrew Weatherall, ‘Medalla d’Or’ recupera l’esperit de l’escena de Manchester de finals dels vuitanta i el so ballable dels noranta. Sota aquesta aparença festiva, però, la peça amaga una mirada crítica sobre les contradiccions de la vida moderna. El desig, la insatisfacció, el moviment constant i la sensació d’estancament conviuen en una cançó que convida a ballar mentre qüestiona una societat accelerada i abocada a la recerca permanent d’emocions intenses.

La col·laboració connecta dos universos musicals amb voluntat d’explorar nous territoris. Minibús Intergalàctic és un quintet gironí que parteix del rock psicodèlic i els referents dels seixanta per endinsar-se en el noise, el shoegaze i la neopsicodèlia. Per la seva banda, thelee és el projecte multimèdia dels productors Oleguer Montané (l’home estàtic) i Jordi Corominas, que revisita el big beat dels noranta des d’una perspectiva musical, visual i conceptual. Els seus directes combinen sintetitzadors, breakbeats, guitarres, mostres sonores i caixes de ritmes amb tres sistemes de televisors analògics que amplien la dimensió audiovisual de la proposta.

- Publicitat -

‘Medalla d’Or’ arriba en un moment especialment actiu per a Minibús Intergalàctic. La banda està immersa en la gira de presentació del seu segon àlbum, «Moviment oscil·lant polinòmic y=1/x», publicat aquest 2026 pel segell NEU! i amb la participació del productor Martin “Youth” Glover, conegut pel seu vincle amb Killing Joke i les col·laboracions amb artistes com Paul McCartney i Pink Floyd.

Amb aquest treball, el grup ha fet un pas cap a un so més cru, dens i fosc, sense abandonar la psicodèlia que defineix el seu univers. Ara, amb thelee, explora una nova via creativa en una peça que combina l’eufòria de la pista de ball amb les contradiccions del present.