Després de “Rumba Catalana”, “Llamas en el Cielo” i, naturalment, d'”Els teus ulls”, arriba “T’estiu”, una balada mediterrània amb l’essència daurada d’una rumba catalana. Hi ressonen la guitarra espanyola, el caixó, les palmes i, sobretot, la melodia que balla entre versos de nostàlgia i esperança.
Perquè “T’estiu” no és només una cançó, és un instant suspès en el temps, com si algú hagués deixat la finestra oberta i encara entrés el perfum d’aquella última nit d’estiu.
“T’estiu” no només canta l’amor, canta la seva empremta. Aquella que es queda atrapada entre els llençols d’un estiu etern, que xiuxiueja entre els pins o s’arrossega en la brisa d’una platja deserta quan arriba l’hivern.
Aquest viatge també s’atura en les melodies i versos que han marcat generacions, fent homenatge a dos grans artistes: des del record inevitable de Billie the Vision and the Dancers i el seu “Summercat”, que ens va portar l’agost del 2009, fins a la màgia de Lluís Gavaldà i el seu “Bona nit”, una cançó que ens fa sentir exactament allò que volem abans d’anar a dormir.
Potser els dies càlids han donat pas a la fredor d’un hivern inevitable. Però, mentre hi hagi cançons com aquesta, sempre hi haurà estius que mai acabin del tot.
