Aquest disc es titula Agorafília (passió per sortir cap enfora, sigui d’un lloc o d’un mateix. Tot el contrari que l’agorafòbia) perquè s’ha fet cap enfora en molts sentits:
El disc va ser ideat al nord de França el setembre de 2023, jugat a Osona aquella tardor, escrit entre Banyoles i el nord de França durant l’hivern, gravat entre Osona, el nord de França i Barcelona durant la primavera i mesclat amb auriculars anant amunt i avall a l’inici d’estiu. Un any.
També aquest “cap enfora” perquè segons diu el mateix Pau: “Quan em vaig adonar que aquest seria el 18è disc que m’asseia a escriure em va agafar por. Por a que no em passés allò que sovint els passa a la gent que ja porta anys fent discos, que els acaba fent una mica per inèrcia i com a xurros i per aquest motiu vaig decidir que volia fer les coses diferents. M’he putejat, m’he posat pals a les rodes, m’he obligat a fer tot el procés diferent de com sempre, a sortir de la zona de confort: Canviar tot l’ordre del procés de fer el disc, gravar-ho amb un software que no fos el que domino, composar-lo amb un instrument que no fos el meu, fer coses que no havia fet mai com posar lletra a una cançó que no fos meva, tenir una col·laboració al disc, sortir a la portada, etc”.
I finalment, també cap enfora perquè per primer cop el procés no ha sigut en solitari amb el Pau sol de principi a fi com fins ara, sinó compartit. Involucrant-hi altra gent en tots els processos del disc i fent-ho fora del seu estudi.
Aquest projecte s’ha fet gros i, per molt que segueixi sent autoeditat, ja no és autogestionat pel Pau sol, sinó que en aquest aspecte també ha anat cap enfora a col·laborar amb altra gent que l’ajuda i l’acompanya.
El disc narra un any sencer i les cançons estan ordenades cronològicament. Comença amb una presa de decisions important (#1 Cervell vs Cor), un mirar enrere amb nostàlgia el primer amor i en què hauria sigut (#2 Pels anys que no hem viscut), l’abraçar el decreixement vital per aprendre a prendre’s les coses d’una altra manera (#3 Tot el que puja baixa), el tornar-se a il·lusionar (#4 Hivernar amb esportivitat), l’ara i l’aquí (#5 Ens hem guanyat l’estiu), el jugar musicalment, el riure’s d’un mateix mitjançant l’Angelines de La Competència i el karma com a norma (#6 Tu sabràs), el tornar-se a enamorar (#7 Nosaltres), el compartir la felicitat i escampar-la arreu (#8 I cantar!), el mirar enrere a la pandèmia, al seu confinament al soterrani i veure com ha canviat la vida en tan sols 4 anys (#9 2020: Happy birthday to me), el donar les gràcies a la vida (#10 A aquestes alçades del partit) i que tot passa, tant lo bo com lo dolent i més que mai valorar el present sabent lo efímera que és la vida (#11 Tot passa).