Alfred García ens regala una nova cançó sota el títol de “Llamas en el cielo”, composta per ell i produït pel mateix Alfred i Pol Álvarez amb què tornen les guitarres i els palmells tan característics d’aquesta nova era de l’artista, encara que apropant-se a un so més pop al que ens tenia acostumats amb “Els teus ulls”.
Amb tocs de folklore espanyol i una història d’amor a la seva lletra, Alfred García floreix com a primavera en un nou single ple de referències a la cultura musical del país que sorprendran les orelles més bregades i que enamorarà tots els públics.
En paraules del propi Alfred:
“”Llamas en el cielo” és una sensació, un sentiment que neix de les emocions i els moments més genuïns. Neix d’aquesta albada on el desig d’un dia nou ens acosta una mica més als nostres somnis i a com fer-los realitat. Com fer-ho perquè la vida no ens cremi massa, creant a foc lent al voltant de la foguera més bonica del món.
Només sóc un compositor que intenta estimar i cuidar la bellesa, com la veu acompanya la guitarra, i el vent les respostes. No puc complir els desitjos impossibles. No puc predir el futur. Ni baixo la Lluna fins al teu llit, ni m’elevo fins al cel per baixar-te el Sol, ni lluitar contra les marees. Però, tot i això, puc imaginar-ho, fer-ho cançó. I que ho ballem junts algun dia al meu jardí.
Aquesta és la meva certesa, aquesta és la meva cançó. Tu.”
