El nou disc de Verdcel, Petricor és un punt d’inflexió en la seva trajectòria, una ruptura que marca la diferència. Músiques de síntesi evocadora i una força poètica elaborada. Un disc bonic, aspre i suggeridor per a cors sensibles i paladars exigents.
Si VerdCel és polièdric, Petricor és polisèmia, i Petricor no arriba només en forma de disc, sinó també en forma de llibre amb una novel·la gràfica de Daniel Olmo i textos elaborats expressament per 17 escriptores i escriptors dels Països Catalans i més enllà: Josep Piera, Núria Cadenes, David Segarra, Ester Xargay, J.V. Frechina, entre d’altres.
Petricor parla des del sud del sud i mira cap a l’orient. Petricor desenterra el nostre passat amagat andalusí. Petricor és també un pòsit de marxa mora, de fandango, de cant de batre, de jota, de pals flamencs, de música de banda, d’andalusina flairança, de la nostra Xarqia, de cobla, de trovo alpujarreño, de remor amb música modal, etc.
Però…que vol dir Petricor? Petricor és l’olor que provoca la pluja quan cau sobre terra seca. Pedra i ikhôr, el líquid que flueix per les venes de deïtats a la mitologia grega.
