‘L’art d’estimar’ és el nou disc de la cantautora catalana Gessamí Boada. Un disc que neix d’una crisi personal, d’una ruptura de parella i del seu procés de superació. Amb un llenguatge proper, l’autora pretén anar molt endins parlant-nos de l’amor romàntic, del desamor, del dol i de la llibertat. El títol, ‘L’art d’estimar’, s’inspira en l’assaig homònim filosòfic de l’escriptor alemany Erich Fromm, que serveix d’excusa per a explorar la complexitat de l’amor.
S’hi inclouen nou cançons, vuit en català, una en francès (‘Ma voix’) i una en anglès (‘Love is You’). Es tracta de temes d’autoria pròpia, exceptuant ‘Un instant’, coescrit amb Arnau Figueres, i dos poemes musicats per ella mateixa: el conegut poema de Miquel Martí i Pol ‘No demano gran cosa’ i ‘Desafinada’, poema curt de la contemporània Sònia Moll.
Com és habitual, Gessamí Boada juga entre gèneres, aquest cop entre el pop minimalista, el folk i la cançó d’autor sota la influència de la música de Maro, Lizzy McAlpine, Sufjan Stevens o Nick Drake, entre altres. L’han acompanyada en el procés els productors i multiinstrumentistes Arnau Figueres i Kquimi Saigi, amb qui ja havia treballat anteriorment i que han respectat fidelment l’atmosfera íntima del disc. El guitarrista Darío Barroso ha gravat les guitarres acústiques a ‘No n’hi ha prou amb estimar’ i ‘Llàgrimes de gel’. A part d’una gran presència de guitarres, hi trobem pianos lleugers i filtrats de la mà de Kquimi Saigi, riques textures vocals i fins i tot sonoritats singulars com ara un quartet de corda (Leos Quartet a ‘No demano gran cosa’) o un flugelhorn (Gregori Hollis a ‘I em pregunto’).
La portada va a càrrec de la fotògrafa Sara Guerrero. Es tracta de la foto d’una càmera polaroid, que, com el disc, és el reflex imperfecte d’un instant concret.
El directe d’aquest nou treball es completa amb una posada en escena cuidada i delicada i un discurs propi sobre l’amor i el desamor tot convidant al públic a un viatge emocional profun
Després de ‘White Flowers’ (2018) i ‘On començo jo’ (2020), arriba un tercer àlbum on podem veure una Gessamí introspectiva i sincera expressant-se amb una veu vulnerable i madura al mateix temps.
