“A A (Analogia de l’A-mort)” parla de les dualitats, dels contraris, de com es necessiten els uns als altres per poder ésser. I aquest primer single ‘Ana-lògic‘, amb certa sonoritat obscura, és una volta més enllà, un crit profund.
A A (Analogia de l’A-mort) és el primer disc a piano sol de Clara Peya, lleugerament acompanyat per un toc d’electrònica. Suposa un petit parèntesis en els projectes de Clara Peya que, de fet, no s’aturen: gira d’ Estómac, Les Impuxibles o Índiga.
No és un disc pensat sinó sentit, és un disc que havia de néixer ara o no néixer. A A (Analogia de l’A-mort) culminarà el dia 6 de desembre a l’espai Utopia 126, en un concert ÚNIC i exclusiu d’aquest projecte musical on la Clara s’enfrontarà a dos pianos envoltada pel públic que l’encerclarà, formant part d’aquesta experiència única i irrepetible. En paraules de la Clara:
Aquesta música intenta abraçar la foscor, no enlluernar-se amb la llum, respirar malgrat tot i acceptar el buit d’un crit silenciós. El meu crit fet cançó. Cançó que comença i acaba però que sempre segueix caminant, a les palpentes.
Aquest disc és la sinopsis d’un any ple de vulnerabilitat, contradiccions, exposició i dolor. De reconeixements que no reconec i de salts massa alts. De trencar-se les dents i de murs que no es poden creuar. De posar alcohol a la ferida i d’aprendre a aixecar-se. De marxar lluny per estar a prop i de començar la casa per la teulada. Un any de passar molt fred i sentir que des de l’altre costat hi ha gent que em canta.
