Dinou presenta el seu primer àlbum a les portes de l’estiu. Un projecte de celebració, amb un so més definit i una clara aproximació cap a l’urbà, però sense perdre la sensibilitat melòdica que el caracteritza. Després d’una primera etapa marcada per l’exploració sonora, dinou fa un pas endavant amb “LA VIDA ÉS BONICA”, un àlbum que gira al entorn de la mirada d’un nen petit i la necessitat de mantenir viu un somni; el de fer música.
Ja des de la primera cançó ‘FET X AIXÒ’, el projecte funciona com un himne d’autoafirmació en el camí musical de l’artista, afirmant que sense música no seriem el que som. S’obre aquesta porta d’entrada a l’univers emocional de l’àlbum i ja apareix la idea central de narrar la seva trajectòria artística des d’un record d’infància molt present. Referència ja en aquesta primera cançó el Sergi petit, que volia fer de la vida una cançó. La cançó sembla anar-se construint mica en mica, una producció progressiva que prepara l’entrada al disc. Trobem un canvi en ritmes i temàtica a ‘PENJANT D’UN FIL’. Amb un inici més contingut l’artista navega la nostàlgia d’un moment que ja no tornarà. Des del desamor intenta acceptar que no estan fets l’un per l’altre.
L’elecció dels senzills és un aspecte crucial a tenir en compte. Independentment del públic que tinguis, has d’escollir bé l’aparador amb el qual presentes el teu projecte, i dinou ho ha fet especialment bé. ‘HO CREMARÉ’ és la mostra del treball realitzat des de la publicació de l’EP “De la terra al cel”, una producció més treballada i una evolució clara en les lletres i l’actitud del cantant. Aquesta cançó, candidata a sonar al llarg de l’estiu, canta a un record que cremarà per sant Joan a la foguera amb un beat que va marcant el ritme.
‘SI VOLS ES REPETEIX’ i ‘PAGA PREMIUM’ són cançons que van de la mà. Amb una sonoritat més explosiva i una actitud confiada, dinou afirma que està preparat per fer història. Amb energia juganera i despreocupada, l’artista parla d’amor, d’ambició i de saber on vol arribar.
‘CANTEM EN UN PAPER’ baixa pulsacions i construeix una peça molt més íntima. És una cançó sobre tot allò que només sabem dir quan escrivim o quan ho convertim en música. La producció reforça la lletra deixant que la figura de l’artista s’exposi per fer la cançó molt més propera. Podriem dir que és un dels temes més vulnerables del disc, tot just després de ‘ESPERANT X TU’, el millor moment del disc sota el meu punt de vista. Sóc d’aquelles que creu que tot bon àlbum necessita la seva balada i la d’aquest projecte és preciosa. Parla sobre quedar atrapat en una expectativa emocional que no saps abandonar. La producció de la cançó creix subtilment fins assolir un clímax contingut però efectiu.
Enfrontem la recta final de l’àlbum a ‘AQUELL NEN PETIT’, possiblement una de les cançons més lluminoses del conjunt. Parlem de la infància, dels somnis i l’ambició. Un manifest de tot el que vol aconseguir, que passa per seguir cantant fins poder viure d’això, i menciona com a meta Sant Jordi Club o Canet Rock.
El disc s’acaba amb ‘LA VIDA ÉS BONICA’ una oda a la música, ja que coneixem a un artista que no s’imagina al vida sense cantar i sense crear. “Com un nen saltaré a al banyera” diu, fent referència a la imatge de portada. Aquesta cançó funciona com el tancament perfecte, donant un sentit retrospectiu al conjunt del disc. Després del sentiment de dubte per si els números pugen o no, dinou arriba a la conclusió que la vida és bonica i es mostra esperançat i amb uns objectius molt clars.
Com representa a la portada, aquest àlbum suposa un gran salt en la seva trajectòria musical. Veiem un artista més madur, més segur i amb ganes d’experimentar en aquest projecte, que es va perfilant constantment. Sembla que amb el temps ha après que l’important és “seguir cantant i creure en el projecte, perquè si tu hi creus, creurà tota la resta”.
