Aquest passat dijous, ja amb La Nau mig enlairada i amb un públic entregat a gaudir al màxim, arrancava la presentació de “SACRIFICIS”, de la mà de Xicu després d’un brillant Souto com a teloner.
Xicu va optar per una ambientació adient i clavada amb el que representa aquest àlbum. Una atmosfera introspectiva que semblava protegir al cantant amb els diferents efectes de llums i fum. Vestit de negre, va entrar a l’escenari acompanyat de dos instruments que van ser presents al llarg de tota l’actuació donant unes versions molt més enriquidores als temes: la guitarra i un violoncel elèctric.
Vèiem el cantant emocionat i entregat al públic, tant que fins i tot s’hi va apropar massa i va acabar caient de l’escenari. En un tancar i obrir d’ulls, i animat amb el suport incondicional del públic, el tornàvem a tenir a dalt un altre cop. Des d’una faceta més festiva i pletòrica amb cançons com ‘aye‘ (un llançament ben recent que, de fet, no es troba dins l’àlbum “SACRIFICIS”), fins a una esfera més aviat emotiva i íntima, a l’hora de regalar-nos temes com ‘LO NOSTRE’.
El dijous, Xicu pujava a l’escenari per viatjar entre els temes del seu àlbum, però no tot sol, sinó de la mà d’aquells qui el van ajudar a completar el projecte amb les seves col·laboracions. Sense trencar el ritme frenètic i ràpid entre cançó i cançó, els artistes convidats a “SACRIFICIS” s’embarcaven a la Nau entrant i sortint de l’escenari per cantar els featurings i gaudir d’un protagonisme poc usual. En alguns moments dignes d’admirar, el català preferia prendre un segon pla i deixar que els artistes convidats (i amics) es fessin seu el concert per uns instants i brillessin en els seus fragments de cançó.
El primer a fer-ho va ser Socunbohemio, els dos junts formen un duet amb un so únic i carregat de sensibilitat amb la cançó ‘SEMPRE ET BUSCO’. Intercalant temes interpretats individualment i amb artistes convidats, van anar pujant a l’escenari diverses veus que formen part de SACRIFICIS. Així doncs, va arribar el torn de Triquell, amb ‘PAUSA’; el de Ven’nus, amb ‘DOL,OR’; també Maria Hein, per cantar ‘NO ÉS REAL SI NO FA MAL’ i, finalment, Souto -qui ja havia pujat prèviament a l’escenari per fer la seva actuació com a teloner-, amb qui va interpretar ‘GRÀCIES AL SACRIFICI’.
Encetat ja un to realment íntim i sensible amb les cançons mencionades anteriorment, Xicu va canviar radicalment el registre, traslladant el públic a una mena de “segona part” amb una energia totalment diferent. El castellbisbalenc va començar la tralla amb ‘LO NOSTRE’, un reggaeton amb signatura d’autor que ja preparava els cossos i cames de la gent pel que es vindria. Seguidament, Xicu va rememorar alguns dels hits de l’EP ‘22’, com per exemple ‘TESTIMU MoOoLT / DESTRUIR’ o ‘EL TEU AMOR’, que van obrir una olla gegant al bell mig de la sala. Encès ja el públic, el català va cantar el nou single ‘aye’, el qual acompanyat amb una guitarra elèctrica i cordes, va fer una actuació de rockstar digna de Playboi Carti.
Després d’aquest reguitzell d’artistes convidats semblava que ja no hi havia cabia ningú més. Doncs bé, Xicu ens va sorprendre amb un lloc guardat a la seva Nau. I és que, inesperadament, vam sentir la veu d’Ultralone, amb qui va presentar un tema nou que va deixar tota la sala amb la boca oberta.
Xicu va tancar el concert amb una barreja de les dues facetes. Acompanyat d’amics i amigues dalt i baix de l’escenari, amb ‘GRÀCIES AL SACRIFICI’, cançó que a part de posar el punt final al concert, també tanca l’àlbum.
Es va acabar el concert i el públic tenia ganes de més. Sensació de final de la presentació de l’àlbum, però d’inici d’un any carregat de concerts.
Una crònica de Joana Amat i Martí del Valle
