El primer cop que vaig escoltar Adventure of a Lifetime, vaig pensar, quin horror!. Però com amb moltes altres cançons, al final t’hi acabes acostumant, però no per això t’acaba agradant.
Per tant, les esperances amb el nou disc dels Coldplay, no les tenia massa altes. Tampoc després de llegir les paraules de Chris Martin, dient que era el que n’estaven més contents. Vaig pensar, malament si ja han de començar a justificar el què han fet.
La meva sorpresa va ser majúscula amb el tema d’obertura, que precisament dóna nom al disc, A Head Full of Dreams. La vaig trobar sensacional, em va motivar moltíssim, la manera com comença, aquell in crescendo, ja em veia a l’Estadi Olímpic com si no hi hagués un demà.
Quin gran començament, però com seguiria això? Birds. Després d’escoltar-la no vaig sentir absolutament res. Amb el temps l’he anat escoltant més i tampoc he sentit res, però qui sap si d’aquí a un mes ja m’emociona o segueixo sense sentir res.
Després trobem la col·laboració amb Beyoncé. Hymn for the weekend, per mi, una de les cançons salvables del disc. D’aquelles que em posaria a preferits. I tinc la sensació que en directe guanyarà encara més.
De la resta de cançons, poca cosa a dir, Everglow és una baladeta, que no arriba a la sola de la sabata a In My Place, The Scientist o Yellow. La col·laboració amb Tove Lo, tampoc està del tot malament, però a partir del senzill, la resta no em sembla del nivell que ens tenen acostumats els britànics. I potser aquest és el problema. Ens tenen massa ben acostumats i segons què, ens sembla poc, perquè veiem del que són capaços.
La prova és que després d’escoltar el disc, em vaig posar, Parachutes i A Rush Of Blood To The Head, i vaig pensar, això sí.
_____________
Nota: 5/10
Temes destacats: A Head Full Of Dreams, Hymn for the Weekend i Fun
Escolta’l a: Spotify
- Publicitat -
Marc Clapés
