Ahir per fi va arribar el concert d’Imagine Dragons. I dic per fi, ja que en principi el concert s’havia de celebrar a la primavera d’aquest any, però van cancel·lar-lo, tot i tenir totes les entrades venudes.
Tal com van prometre, van buscar una nova data i després d’un parell de canvis d’ubicació, degut, a l’enorme èxit que estan tenint, finalment el concert es va fer al Palau Sant Jordi, o a mig Palau, com vam poder comprovar els que hi vam anar. Una lona negra, tapava mitja part del Palau, i d’aquesta manera quedava tot més “intim”.
Abans de l’actuació de les estrelles de la nit, vam gaudir de Dan Croll, el cantant que obria la nit musical. Desconegut per la majoria del públic, i que va provocar el moment “Shazam”, que consisteix, a saber qui és el que estava tocant. Shazam en alguns casos no et va donar la resposta, però per sort si miraves la bateria, podies veure el nom.
A les 9 en punt, Imagine Dragons, van pujar sobre l’escenari i van començar el seu repertori, com en la resta de ciutats amb Round and Round.
La segona en caure, va ser la preciosa Amsterdam, una d’aquelles peces boniques d’escoltar en disc, però potser encara més en directe.
Molts moments d’encenedor o de mòbil, que donaven una preciosa imatge de tot el Palau amb llumetes.
El problema de ser una banda amb tan sols un disc editat, és que no tens molt on remenar. A mig concert, va haver-hi temps per escoltar una cover, d’un tema que va dedicar a la seva mare. El clàssic dels Blur, Song 2, que va fer embogir a tot el públic.
Després va arribar un dels senzills del disc, It’s time, un altre dels moments àlgids del concert, allargat una mica més, per poder-lo gaudir més del que realment dura.
En alguns moments del concert, Imagine Dragons, em va fer pensar en Coldplay, sobretot en l’etapa més recent dels de Chris Martin, amb els cops de bombo, el so en directe i el no parar quiet del líder del grup. Comparteixen similituds i també el títol d’una cançó, Amsterdam.
Similituds a part, el concert va encarar la recta final amb els moments karaoke. Arribaven, Demons, Underdog i els darrers senzills On top of the world i sobretot la bogeria de Radioactive.
Després d’agrair a tothom haver vingut i prometre que tornarien, va tocar marxar una estona, fent creure al personal que la cosa ja s’havia acabat, quan tots sabíem que encara quedaven un parell de bales guardades. O això ens pensàvem…
Quan van tornar i van anar directament amb Nothing left to say, vam comprovar com anirien per feina. I tot i que van allargar el tema de manera exagerada, demostrant que si volen, són una banda molt rockera, el públic seguia reclamant Bleeding out, la cançó que els hi faltava. Però no. Van marxar i ja no van tornar.
En general va ser un concert correcte. Pel meu gust hauria preferit una sala més pròxima, com Razzmatazz o Apolo, però és el que té sonar tant a la ràdio, que de ser una banda de rock alternatiu, acabes sent una pop i sonar a grans estadis.
Setlist Imagine Dragons – 7 desembre 2013 – Palau Sant Jordi
Round and Round
Amsterdam
Tiptoe
Hear Me
Cha-Ching (Till We Grow Older)
Rocks
Song 2 (Blur cover)
It’s Time
30 Lives
Demons
Underdog
On Top Of The World
Radioactive
Encore:
Nothing Left to Say
Vídeos
Amsterdam
Song 2
Radioactive
