Aquest dimecres 18 de novembre de 2026 no era un dia qualsevol. Era el dia que Razorlight actuaven per primera vegada en tota la seva trajectòria musical en una sala de la capital catalana. Mai, en els seus prop de 25 anys de carrera, hi havien actuat. De fet, l’única visita del grup a Barcelona havia estat fa 20 anys, al desaparegut festival Summercase.

Precisament fa 20 anys van presentar el seu disc homònim, que ara estan recuperant amb una gira que els està portant amunt i avall del continent. Però, com dèiem, la cita de Barcelona era especial, no només perquè feia molts anys de la seva última visita, sinó també perquè era la primera vegada que actuaven en una sala. La tria ha estat molt encertada. La Sala Wolf ha presentat un so impecable durant tota la vetllada i m’ha fet il·lusionar en comprovar que encara hi ha bons locals on la música sona bé.

Abans de Razorlight hem pogut gaudir d’una formació britànica anomenada The K’s, que m’ha meravellat. Tant de bo puguem veure’ls en solitari ben aviat i durant un concert sencer. Tenen un directe molt potent, amb un so que es mou entre el britpop dels anys noranta i l’indie rock dels 2000. En definitiva, un d’aquells grups als quals cal seguir la pista. El seu tercer disc s’espera per al 2027 i, amb una mica de sort, tornaran per presentar-lo com es mereix.

- Publicitat -

Amb puntualitat britànica, els protagonistes de la nit han sortit a l’escenari davant d’un públic molt britànic que omplia la sala i els esperava per celebrar l’ocasió com es mereixia.

La major part de les cançons que han interpretat formaven part dels seus dos primers treballs, «Up All Night» i el disc homònim que enguany celebra 20 anys.

La nit s’ha iniciat amb ‘Rip It Up’ i, sense temps per pair-ho, ha arribat la primera de les perles de la nit amb ‘In the Morning’. Les primeres notes del tema han fet cridar el públic, que de seguida ha començat a moure’s i a saltar d’alegria.

Ha fet especial il·lusió veure com Johnny Borrell continua donant-ho tot, com si els anys no haguessin passat per ell. Ha iniciat el concert amb una jaqueta estampada i sense samarreta, anticipant la suada que aniria acumulant al llarg de la vetllada. Fins que no ha pogut aguantar més i se n’ha desfet, provocant alguns xiulets i aplaudiments entre els assistents.

Escoltar cançons que han marcat la teva joventut ha estat molt emocionant. M’havia d’anar fregant els ulls per despertar d’aquest somni i dir-me: «Sí, Marc, finalment estàs podent veure un concert de Razorlight en directe». I és que sí, aquesta també era la meva primera vegada amb el grup britànic i ha estat una gran experiència que repetiria demà mateix.

El cantant ha fet broma en algun moment dient que no trigarien 20 anys més a tornar a Barcelona, després d’elogiar el públic per la resposta brutal que els ha ofert durant tot el concert.

I no és per menys. Gaudir de ‘Golden Touch’, ‘Before I Fall to Pieces’, ‘Somewhere Else’, ‘Who Needs Love’, ‘Wire to Wire’ o ‘I Can’t Stop This Feeling I’ve Got’, entre moltes altres, ha estat un somni fet realitat. Hem hagut d’esperar molts anys, però més val tard que mai.

Després d’una nit plena de talent sobre l’escenari, amb uns artistes que ho han deixat tot, tocava acomiadar-se amb ‘America’, un dels seus himnes atemporals. Una cançó que ens ha fet marxar de la sala amb la sensació d’haver viscut una d’aquelles nits que tots els que s’han quedat sense entrada envejaran moltíssim.

El 2027 farà 25 anys de la creació del grup. Potser es podrien inventar una altra gira i tornar a venir, no? El públic català hi serà per veure’ls i gaudir-ne un cop més (i els que facin falta).