Han passat vint-i-quatre anys del llançament de «No Pads, No Helmets… Just Balls», el disc que va portar els canadencs Simple Plan a les nostres vides, amb temes com ‘I’m Just a Kid’, ‘Addicted’, ‘I’d Do Anything’ o ‘Perfect’. I aquest dilluns totes aquestes cançons han tornat a sonar en un Sant Jordi Club que presentava un ple absolut de nostàlgics amb ganes de reviure temps passats.
A les set de la tarda s’obrien les portes del Sant Jordi Club i la llarga cua de persones que esperaven per entrar accedia al recinte amb ganes de gaudir d’unes hores de pop, rock i punk, primer amb Charlotte Sands, que escalfava una jornada que es preveia intensa per a tots els assistents. Després, els irlandesos Neck Deep intentaven despertar un públic que estava mig adormit, però que, cap a la recta final, va començar a donar símptomes de vitalitat, ballant i fins i tot fent algunes mini olles.
Quan passaven pocs minuts d’un quart de deu de la nit, els canadencs sortien a l’escenari amb ganes de rebentar-ho tot, amb confeti, serpentines, fum, aire, pilotes gegants i el que fes falta perquè la festa no perdés el ritme en cap moment.
El grup saludava els presents amb un «Bona nit, Catalunya» que va ser força aplaudit per un públic català que encara recordava la darrera visita del grup a Badalona, on es van passar bona part del concert fent mencions a «Espanya». Aquesta vegada sembla que anaven una mica més ben assessorats, i Catalunya i Barcelona van ser esmentades en nombroses ocasions durant la nit.
Una nit en què, curiosament, no tothom formava part del públic que els ha seguit des dels seus inicis. Els canadencs van fer una petita enquesta i molta gent els veia per primera vegada, i això que fa més de vint anys que estan en actiu! Sigui com sigui, cantaven les cançons i ballaven com si fossin fans des dels inicis.
L’inici va ser molt prometedor amb la sensacional ‘I’d Do Anything’, per donar pas, tot seguit, a una de les peces més recents, ‘Nothing Changes’. La festa continuaria amb ‘Shut Up’, una d’aquelles cançons que et deixen sense alè i que només es poden viure saltant i donant-ho absolutament tot. I ja que parlem de saltar, la següent a sonar va ser ‘Jump’ i, evidentment, el públic va respondre com es mereixia el grup.
Amb ‘Jet Lag’ es va trobar a faltar una mica Natasha Bedingfield i, tot i que Charlotte Sands hi va posar bona voluntat, es va quedar una mica a mig camí del que és aquesta cançó. Amb ‘Addicted’ tornaríem a ser feliços i a recordar què fèiem el 2003, quan la cançó sonava a totes hores.
‘Your Love Is a Lie’ també va tenir el seu moment de glòria, tot i que un dels moments més aclamats va arribar amb ‘Welcome to My Life’, una de les cançons més recordades al nostre país i que, juntament amb ‘Summer Paradise’, més va arrelar.
Un altre dels moments destacats de la nit va arribar quan Pierre Bouvier es va instal·lar tot sol en un escenari situat al costat de la taula de so, amb el seu piano, per interpretar la preciosa ‘Untitled’, recordar els inicis del grup i alegrar-se que, tot i que han passat els anys, la gent continua responent com fa vint anys. El moment tendre es va allargar amb ‘Me Against the World’ i ‘Astronaut’, un tema que el cantant va destacar com una de les seves cançons preferides.
La recta final va recuperar la festa amb ‘Grow Up’ i ‘Vacation’, així com amb un mix d’alguns temes mítics com ‘All Star’, ‘Sk8er Boi’ o ‘Mr. Brightside’. Posteriorment, arribaria un dels moments simpàtics de la nit amb ‘What’s New Scooby-Doo?’, en què un seguit de persones vestides de Scooby-Doo (i d’altres coses random) van pujar a l’escenari per ballar i fer-se selfies. Una mica com el John Brown d’Oques Grasses a l’Estadi Olímpic, però sense tanta vergonya aliena.
‘Where I Belong’ va arribar just després de les paraules d’agraïment del cantant del grup i abans que desapareguessin momentàniament de l’escenari. Després van tornar per rematar la nit amb la imprescindible ‘I’m Just a Kid’, la preciosa ‘This Song Saved My Life’ i l’explosió d’adrenalina final amb ‘Perfect’, la cançó amb la qual molta gent va començar a estimar Simple Plan.
La banda continua en plena forma. Sembla que els anys no hagin passat per ells: continuen oferint uns directes molt entretinguts i allargant la joventut d’un bon grapat de seguidors fidels que mai fallen als seus concerts.
View this post on Instagram
