Foto: Marc Clapés

Feia 8 anys que Simple Plan no actuava a Barcelona i aquest dilluns han tornat al mateix recinte que el 2016, el Sant Jordi Club, que un cop més ha vibrat amb els seus èxits eterns.

Abans del show dels canadencs hem pogut gaudir de tres actuacions que servien per escalfar l’ambient. La primera ha estat Arielle i posteriorment han estat els Mayday Parade qui han escalfat l’ambient amb el seu estil, molt similar a Simple Plan, combinant cançons de rock més potents, amb balades més pròximes al pop-rock però amb tornades d’aquelles que enganxen a tothom. Els tercers protagonistes han estat State Champs, que feia una colla d’anys que no actuaven a Barcelona. Han desplegat tota la seva energia plena de cançons vitals que han estat molt celebrades entre el públic, tot i que en alguns moments semblava que faltava una espurna d’energia perquè la festa fos més gran.

Amb molta puntualitat i després d’uns instants on hem escoltat els grups de moda a principis dels 2000, com Good Charlotte, Blink-182 o Green Day, la banda sonora de Star Wars ha donat el tret de sortida al show dels canadencs.

- Publicitat -

Un inici frenètic amb ‘I’d Do Anything’, ‘Shut up’, ‘Jump’ i ‘Jet Lag’, que han provocat l’èxtasi d’un públic molt heterogeni, amb edats molt variades i amb força gent que assistia a un concert del grup per primera vegada. No només hi havia aquells que d’adolescents els escoltaven i que venien a rememorar aquells bons moments, també gent que rondava la vintena d’anys i que s’han sumat a la seva legió de seguidors, cosa que indica que la banda encara té molt a dir.

En tot moment el grup ha interactuat tant en anglès, com en castellà i fins i tot en català, amb un “bona tarda” o “T’estimo Barcelona”, just abans d’interpretar la mítica (ja té 20 anys!) ‘Welcome to my life’.

Tampoc han faltat temes com ‘Addicted’, ‘Summer paradise’ (amb pilotes enormes de platja), ‘Iconic’ o ‘Where I Belong’, aquesta última amb la col·laboració de Derek Discanio, de State Champs. Ha estat la darrera abans dels bisos.

No hi havia cap ganes de marxar, estàvem retornant a la dècada del 2000, on el rock predominava les llistes, les emissores de ràdio i les nostres vides, volíem seguir gaudint, saltant i cantant totes les cançons d’un grup que després de més de 20 anys és capaç de concentrar milers de persones un dilluns a la nit per una gran festa.

Als bisos hem rememorat el ‘Crazy’ o el ‘Save you’, dues cançons precioses que han sonat més acústiques i ens han fet emocionar.

La part final s’ha reservat a tres cançons que mai cansen: ‘I’m just a kid’, una de les cançons que més motiven del grup. Posteriorment ens hem emocionant i hem il·luminat el recinte mentre sonava ‘Untitled’ i hem rematat la nit amb la cançó que em va fer descobrir el grup el 2002 i que m’ha anat acompanyant els últims 22 anys ‘Perfect’, per acomiadar una nit que no volíem que mai s’acabés.