OBESES i l’Orfeó Català han enregistrat una nova versió d’‘El cant de la Senyera’ amb motiu del 130è aniversari de l’estrena de l’obra. Aquesta reinterpretació, amb arranjaments d’Arnau Tordera I, manté la partitura original de Lluís Millet i hi incorpora la contundència i la varietat tímbrica que caracteritzen la proposta musical del quartet.
L’enregistrament s’ha fet al Palau de la Música Catalana, seu de l’Orfeó, sota la direcció de Xavier Puig i Ortiz. La col·laboració també inclou un videoclip dirigit per Víctor Rubio, que té el mateix Palau i el Centre de Documentació de l’Orfeó Català com a escenaris principals.
Una obra amb 130 anys d’història
‘El cant de la Senyera’, amb text de Joan Maragall i música de Lluís Millet, es va estrenar l’11 d’octubre de 1896 al monestir de Montserrat, durant l’acte de benedicció de la nova senyera de l’Orfeó Català, presidit per Josep Morgades, aleshores bisbe de Vic.
La senyera, dissenyada per l’arquitecte modernista Antoni Gallissà i brodada per la Junta de Dames i la Secció de Senyoretes de l’entitat, combina símbols vinculats a la música i a la identitat catalana. Actualment, es conserva exposada al foyer del Palau de la Música Catalana.
Des de la seva estrena, l’obra s’ha convertit en l’himne de l’Orfeó Català. El text de Maragall reivindica el cant col·lectiu i presenta la bandera com un símbol de germanor, llibertat i força compartida.
El símbol de la resistència contra el franquisme
La història d’‘El cant de la Senyera’ també està vinculada a la resistència cultural i política durant la dictadura franquista. En un context en què no es podia interpretar públicament ‘Els segadors’, la peça de Millet va esdevenir un himne catalanista alternatiu.
Un dels episodis més significatius va tenir lloc el 19 de maig de 1960, durant un concert de l’Orfeó Català al Palau de la Música per commemorar el centenari del naixement de Joan Maragall. Tot i que inicialment figurava al programa, el règim va prohibir-ne la interpretació. Davant del silenci del cor, un grup d’assistents va començar a cantar-la i bona part del públic s’hi va afegir, malgrat la presència de representants del règim i agents de policia.
Els fets, coneguts com els Fets del Palau, van provocar detencions, tortures i condemnes, i es consideren una de les manifestacions públiques més destacades del catalanisme contra el franquisme després de la Guerra Civil. Des d’aleshores, l’obra va quedar estretament associada a la resistència cultural i política contra la dictadura.
El primer pas d’un projecte conjunt
Aquesta primera col·laboració entre OBESES i l’Orfeó Català és el preludi d’un projecte conjunt de més abast que veurà la llum l’any vinent. La iniciativa neix amb la voluntat d’apropar dues formacions de trajectòries i llenguatges musicals diferents, reunir públics de sensibilitats diverses i contribuir a enriquir el patrimoni musical català.
