Judit Neddermann ens va regalar un concert preciós el penúltim dia del festival Nits de Pedralbes. Començant a les 22:05 i tenint una durada de gairebé 100 minuts, va dur a terme un concert on l’artista va mesclar estils com el jazz, els boleros o les balades. No només això, sinó que va ser tota una experiència lingüística i cultural, ja que va cantar en català, castellà, portuguès, eusquera i anglès!
Acompanyada de la GIO Symphonia, va aconseguir crear una bombolla de so i llums que van mantenir tot el públic connectat i emocionat des del primer moment. A més a més, al baix, al piano, a la guitarra i a la bateria, l’acompanyaven els seus músics «de tota la vida», a qui va dedicar unes precioses paraules degut a la relació tan propera que mantenen.
L’artista citava: «Si em moro, visc en una plenitud que tela marinera», fent referència a la sort que tenia amb la vida i els vincles que havia creat, i tot seguit va cantar quatre cançons dedicades cadascuna d’elles a un membre diferent de la seva família (cançons que va compondre després de l’èxit sentimental de la cançó que va fer per a la Meritxell, una de les seves germanes).
Vam poder conèixer la història del seu avi Llibert, el qual, tot i no haver-lo conegut en persona, sempre hi ha sentit una connexió gairebé màgica, per la seva manera d’encarar la vida, i que, com ja és tradició en la seva carrera musical, té una cançó dedicada dins d’un dels seus sis àlbums.
Seguidament va tocar-nos la fibra explicant que el concert del qual estàvem gaudint, per a ella era com tancar un cercle, ja que fa uns anys, mentre cantava al Village del mateix festival, va somiar tocar a l’escenari gran acompanyada d’una orquestra, i ahir va poder fer-se realitat completant gairebé l’aforament de l’escenari gran.
Durant el concert, Neddermann va rebre la visita d’un escarabat volador gegant mentre cantava i, fent com si res, l’artista comentava que potser era el seu avi Llibert que la venia a visitar mentre cantava, moment que va ser aplaudit per tot el públic, amb les emocions a flor de pell per la referència plena de sensibilitat de l’artista.
Tot i ser un concert de repertori força extens, pel meu gust van faltar tres cançons que considero «clàssics de l’artista» (Primavera, Avui és el millor dia i Gotta Be Patient), tres cançons que personalment em transporten automàticament a diferents moments de la meva vida, des de la pandèmia amb Gotta Be Patient (col·laboració amb Stay Homas) a la meva primera roda de premsa amb Primera Fila, ja farà un any, on vaig descobrir Avui és el millor dia per la campanya contra l’ELA, passant pel Sant Jordi del 2023, quan, al Palau Robert, vaig escoltar en directe Primavera per primera vegada.
