Pau Vallvé ha celebrat el final de gira del seu darrer treball ”Agorafília”, sent així l’únic concert del 2026 en una cita indispensable al Sant Jordi Club. Aquesta actuació, dins el marc del Festival Cruïlla, ha estat un concert excepcional per poder gaudir de l’artista enguany. Vallvé va tancar una etapa molt dolça, acompanyat d’un públic molt entregat que esperava amb candeletes les seves cançons.
El concert no va iniciar-se com qualsevol altre, sinó que la Batucada ‘Kabum’ de la Vila de gràcia va donar el tret de sortida des de darrere del Sant Jordi Club, que va avançar fins al davant de tot. Vallvé va aparèixer poc després per interpretar ‘Buguenvíl·lies’, una de les cançons més conegudes de l’artista, en què es podia notar l’eufòria per part del públic a causa dels crits d’emoció que van produir-se.
Després d’aquesta entrada triomfal i del tot encertada, la intensitat va disminuir amb ‘Cervell vs Cor’, un dels temes més profunds i estimats del nou disc. “Avui no només és l’únic concert que farem aquest any, sinó que és el final d’aquesta gira d’”Agorafília” que ens ha portat tantes alegries”, confessava el cantautor per agrair als fans la rebuda del disc i el seu compromís.
El cantant va continuar amb la cita musical a través de cançons com ‘Llevar-nos cada matí’ i ‘Aquest cop sí’, alternades de salts i mans amunt, que van donar pas a ‘Hivernar amb esportivitat’, en què l’artista va tocar el piano acompanyat d’uns visuals d’estrelles fugaces esdevenint un moment encisador. Vallvé va interaccionar amb el públic per segona vegada, però aquest cop per demanar-los ajuda per cantar la mítica tornada de la cançó ‘Tot el que puja baixa’.
Un dels moments més destacats de la vetllada va ser l’anunci sorpresa del seu pròxim àlbum, previst per al 2 d’abril del 2027, que anirà precedit de tres concerts en primícia a València, Barcelona i Madrid.
Després d’aquesta pausa, l’artista va admetre el seu nerviosisme abans de cantar ‘Pels anys que no hem viscut’: “Estic una mica nerviós per la cançó que estic a punt de tocar, perquè la persona a qui va dedicada està aquí, però fa vint anys que no la veig i només em queda dir una cosa: gràcies per dir-me que no”.
Just després va interpretar la clàssica ‘Amic dels Cirerers’, en què els fans es coneixien a la perfecció la cançó i acompanyaven el cantant. Després d’aquesta interpretació, un focus vermell il·luminava l’escenari i donava el tret de sortida a ‘Com troncs baixant pel riu’, amb la seva melodia característica inicial i crits d’emoció per part dels assistents en reconèixer-la, ja que, tot i ser una peça del 2020, encara continua present a la vida de molts fans.
Les cançons veteranes també van tenir un paper important, ‘Diuen diuen diuen’ i ‘Penalti i gol és gol’ van ser dos dels temes on es va notar un fort caliu emotiu entre els assistents.
És clar que Vallvé va aprofitar aquesta ocasió per interpretar algunes de les composicions més personals per ell: “aquesta cançó quan va sortir ningú en va fer cas, però la vaig escriure per algú molt important i em va ajudar molt a gestionar la situació”, és així com amb aquestes paraules el cantant presentava ‘Un sol radiant’, un dels clàssics que més va impactar i on la gent l’evocava en el seu terreny més personal.
En aquest final de gira no podia no haver-hi cap convidat sorpresa i, ni més ni menys, van aparèixer a l’escenari la Ludwig Band per cantar ‘Manela, no vull currar per vostè’. Tot seguit va arribar ‘Berenar sopar’, una de les cançons més esperades que va esdevenir en un sentiment col·lectiu d’emotivitat.
La batucada, que havia donat el tret de sortida, tornava a tenir presència damunt l’escenari per acompanyar l’artista a ‘I cantar!’. Minuts després van produir-se alguns problemes tècnics i la batucada va entretenir el públic mentre se solucionaven.
El concert ja arribava a la seva fi, però abans d’això, l’artista va tocar alguns temes més i va voler agrair a tot el seu equip de so, llums, xarxes socials, marxandatge i, també, al Festival Cruïlla i al públic, “perquè sense aquesta gent res d’això seria possible”, explicava Vallvé. Just després de l’aturada tècnica va començar a sonar ‘Ens hem guanyat l’estiu’, una cançó nostàlgica que recorda els moments de l’estiu i es notava l’emoció dels presents.
Era evident que no podia faltar ‘Avui l’únic que vull’, un dels temes mítics de l’artista. Els salts per part del públic no aturaven, formant-se així una coordinació excel·lent de tots els assistents. “Pau Vallvé, Pau Vallvé” eren els crits que se sentien abans de la cirereta final d’aquest tancament de gira per animar l’artista.
“Ens veiem l’any que ve!”, així és com s’acomiadava Pau Vallvé de forma emotiva abans de cantar l’últim tema de la nit ‘Protagonistes’, juntament amb la batucada. El conjunt de la gent, la melodia i la tornada van unir el cantant i els assistents en un moment inigualable.
Fa uns quants anys que segueixo la música de Pau Vallvé, encara que mai l’havia vist en directe. Alguns amics i coneguts m’havien explicat que els seus concerts eren impressionants i, ara sí, puc donar-los la raó. Al recinte es respirava un ambient animat, però alhora nostàlgic, somriures i emoció a cada cançó. Les composicions de Vallvé tenen quelcom que fan captivar al públic, fins i tot enamoren, i això es deu a la sinceritat, la veritat, la puresa i la dolçor de les lletres.
Sens dubte, va ser un concert on vaig notar un munt de sensacions diferents, també reflectides en les expressions d’un públic que em confirmava el mateix. L’esdeveniment em va fer reviure alguns records que semblaven oblidats o fins i tot esborrats, però a través de les cançons vaig poder recordar-los amb nostàlgia. Una cita ineludible, difícil d’explicar amb paraules, perquè Pau Vallvé no només explica, sinó que fa sentir. Ressaca emocional, podríem dir? Jo crec que sí, però estic convençuda que no seré l’única persona qui se sentirà així un parell de dies.
