Bruno Mars s’ha fet esperar deu anys, que es diu aviat, per publicar un àlbum en solitari. Les expectatives eren altes, potser massa. I, per això, “The Romantic” (Atlantic Records) s’ha acabat convertint en una petita decepció.
En una primera escolta del disc, la reacció és indiferència. No hi ha cap cançó que destaqui per sobre de les altres, però com a conjunt, l’àlbum tampoc provoca res especial, ni positiu ni negatiu. Quan va sortir el primer senzill, ‘I just might’ —potser és l’única que sobresurt, perquè ja la teníem païda— molta gent va dir que sonava exactament igual que sempre i que el cantant de ‘The lazy song’ no havia tingut cap evolució. Això no sempre ha de ser negatiu, però no els faltava raó.
Un intent, i només intent, de diferenciar-se
Escoltant tot l’àlbum t’adones que, en alguns temes, hi ha intentat posar un toc de música llatina. I s’ha quedat amb això, un intent. A ‘Risk It All’, que obre l’àlbum, hi sonen unes trompetes mexicanes. ‘Cha Cha Cha’ té el ritme que el mateix nom indica. Però ni en un cas ni en l’altre s’acaba d’arriscar massa, i aquestes cançons acaben quedant camuflades entre les altres.
Al cap i a la fi, acaba fent la sensació que tot són les mateixes balades marca Bruno Mars de sempre. Si les agaféssim per si soles i les poséssim entremig d’altres cançons diferents, segurament les podríem apreciar molt millor. De fet, no es pot negar que els arranjaments i la producció estan molt ben fetes, però això no impedeix que s’acabi fent fins i tot avorrit escoltar l’àlbum sencer.
Un àlbum amb Silk Sonic hauria sigut més profitós
L’àlbum anterior, “24K Magic” (Atlantic Records) tenia la mateixa essència de pop, soul, i funk que ara “The Romantic”. Malgrat això, tenia molta més personalitat, era més arriscat i, per tant, funcionava millor. Cada tema tenia la seva pròpia essència i quedava gravat en l’oient. Ara, en canvi, queda tot difuminat.
També val la pena recordar que el 2021 va publicar “An Evening With Silk Sonic” (Aftermath Entertainment i Atlantic Records) amb Anderson .Paak sota el nom artístic conjunt de Silk Sonic. Aquella també va ser una proposta molt interessant, i el projecte hauria pogut tenir molt futur. Molt probablement, un segon àlbum de Silk Sonic hauria sigut molt més profitós que aquest quart àlbum de Bruno Mars.
En definitiva, “The Romantic” es pot escoltar, oi tant que sí. Però els fans de l’artista que hi havien (havíem) dipositat totes les esperances en el seu gran retorn, ens hem trobat amb un disc d’allò més descafeïnat.
