El passat divendres, el grup lleidatà Sexenni va treure “Només música”. Un EP de quatre cançons amb un objectiu molt clar: donar prioritat a les cançons abans que als videoclips o les campanyes promocionals.
Relat personal
El projecte comença amb ‘Els ulls que et miren’ un tema de pop, i l’únic en solitari de l’EP, que parla d’una veritat universal: la idea externa de nosaltres es construeix a partir de diferents punts de vista. Canten sobre que, per a alguns, pots ser “un heroi sense rival de peli americana” i per a altres, el “dolent de tres històries”. Es tracta d’una cançó emotiva amb un ritme ascendent que funciona molt bé per introduir l’EP, i potser, alguns dels seus futurs concerts.
El pas del temps
El següent, ‘Persiana baixada’ és una col·laboració intergeneracional amb Sidonie que ha tingut com a resultat un himne indie-pop. Narra un duel de ball bastant còmic dins d’una discoteca alhora que parla del pas del temps.
Humor i crítica política
A continuació, arriba ‘Josep Maria’ en col·laboració amb el duet barceloní Svetlana. Aquest tema de samba-dance amb referències sonores a Carlinhos Brown és una crítica a l’auge de l’extrema dreta i a un personatge molt conegut de l’imaginari col·lectiu català: els Josep Maries. Descriuen aquests personatges com “una pandèmia de señoros enfadats tots els que comenten en el Twitter de 3Cat”. La cançó és, a opinió meva, la joia del disc perquè aconsegueix tres coses: fer crítica política a través de la sàtira, un ritme i lletra que no et pots treure del cap i mostrar una nova faceta del grup. O dit d’altra manera, de la col·laboració entre dos grups que es caracteritzen per la seva habilitat per fer cançons còmiques i icòniques, no se’n podia esperar menys.
Declaració d’amor
L’EP acaba amb ‘Televisió’ un tema de pop alegre en col·laboració amb Miki Núñez. Es va publicar el novembre passat com a senzill i presentació de l’EP i,per això, és l’única que té videoclip. A través de referències al món del cinema i la televisió que es poden observar tant a la lletra com al videoclip, narra una història d’amor que celebra tant els bons com els mals moments i també expressa la voluntat de poder crear un món intern amb la persona estimada.
Conjunt de l’àlbum
En definitiva, amb aquest EP Sexenni ha apostat per la qualitat abans que la quantitat i també, s’ha atrevit a arriscar-se tant sonorament com líricament. Han aconseguit adaptar-se a la perfecció a l’estil de les persones amb qui col·laboren i han deixat clar que aquell grup de música que va començar com un grup d’amics d’institut, ara és capaç de mantenir-se a la indústria i reinventar-se.
