La jove cantautora NAINA presenta “VIVES O MORTES”, el seu primer treball discogràfic, un debut valent i necessari que interpel·la directament una generació que busca sentit a la vida entre la pressa i la rutina. Lluny de parlar de la vida i la mort en termes literals, el disc posa el focus en l’energia emocional que ens mou o ens apaga, amb una mirada clara, honesta i profundament connectada amb l’experiència vital de moltes persones joves.
Concebut com un viatge emocional, “VIVES O MORTES” parteix d’una pregunta essencial que travessa tot el relat: “Això que estàs fent… et dona vida o te la treu?”. A partir d’aquí, les cançons exploren relacions que encenen o apaguen, la rutina que erosiona la il·lusió, el desig de canvi quan s’arriba al límit i aquells moments d’eufòria que permeten reconnectar amb l’essència pròpia. També hi ha espai per a la rebel·lia emocional, quan una deixa de complaure per tornar a elegir-se.
Amb la frase central “Entre sentir-se viva o sentir-se morta (per dins), sempre hi ha una elecció”, NAINA articula un discurs potent sobre la sensació de viure en mode automàtic, lluny d’allò que defineix, i la necessitat urgent de tornar a sentir-se viva des de dins.
El disc presenta un recorregut emocional ric i divers a través de tretze cançons. ‘Vives o mortes’ utilitza la metàfora del gat de Schrödinger per retratar una relació suspesa en la incertesa, marcada pel dubte existencial i la por a decidir. ‘Pecat original’, amb Figa Flawas, celebra el desig impulsiu i la temptació com una caiguda voluntària i plaent, viscuda des de l’instint amb una energia festiva i descarada. A ‘Capaç’, l’amor esdevé un joc de riscos entre amistat i passió que acaba en un all-in emocional.
‘Al meu país’, amb Ginestà, és una carta íntima i col·lectiva al País Valencià i a Catalunya que combina denúncia política i gest d’estima, reconeixent ferides compartides, resistència i memòria. ‘184’ relata la intensitat dels primers moments d’un amor segur, posant en valor la quotidianitat, la vulnerabilitat i la certesa emocional com a expressió clara de sentir-se viva. ‘Serà millor’ denuncia la pressió i la violència simbòlica del masclisme, mostrant el cansament de viure jutjada i la necessitat de posar límits.
Altres peces com ‘Tot i res’ descriuen relacions sense etiquetes ni futur clar, viscudes amb intensitat però marcades per la confusió. ‘Fàcil’ reflexiona sobre la importància de cuidar l’amor dia a dia, entre la bellesa de la rutina i la fragilitat que apareix quan es descuida. ‘Atrevida’ parla d’una relació tòxica on la passió conviu amb el mal emocional fins que s’imposa l’autoafirmació. ‘Blanca’ evoca amb nostàlgia un amor d’institut fet de gestos innocents i records que perduren.
A la recta final, ‘Enamorar-me de mi’ narra un procés íntim de superació que va del dolor a l’acceptació i l’amor propi. ‘No sé ballar’, amb La Fúmiga, aborda amb humor i frescor la inseguretat davant el ball i l’atracció, convidant a deixar-se portar. ‘Solet’ captura una connexió intensa però efímera en un context de festa, conscient del plaer del moment. Finalment, ‘Tabú’ tanca el disc amb una història marcada pel silenci, l’orgull i la manca de comunicació, on marxar esdevé l’única manera de no fer-se més mal.
Amb “VIVES O MORTES”, NAINA signa un debut sòlid, coherent i profundament connectat amb el seu temps, consolidant-se com una de les veus emergents més interessants del panorama musical actual.
