Nau presenta “Renaixença”, un àlbum de dotze cançons que simbolitzen una porta d’entrada per conèixer l’artista. Imaginari i sentiment es fusionen per perfilar un primer projecte ambiciós però ben executat. Una carta de presentació de l’artista que és i serà.
L’àlbum comença amb una introducció on ja informa que ell canta el que sent i que “cada tros de mi es pot escoltar, sentir i interpretar”. Un avís de tot allò que podem trobar dins l’àlbum: destrucció, caos, equilibri, bellesa. A ‘SENTIR-HO A PROP’ marca un inici fort. Un ritme que atrapa i un estil molt personal ens donen la benvinguda, acompanyats d’una base on podem reconèixer guitarra, bateria i una veu càlida que fent honor al nom de la cançó ens parla de manera directa, propera.
Continua a ‘EL MATEIX’; una peça directa i alhora molt íntima que connecta a tots aquells que en algun moment s’han sentit desorientats en un món que sembla avançar massa ràpid. La base acompanya aquesta por als canvis i el sentir-se estancat, tot i que deixa protagonisme a la veu i tot allò que té per explicar-nos. Seguint aquest estancament, l’artista valora la idea d’una ‘FUGA’; una pulsació fugaç ens acompanya en la idea d’escapar i l’artista compta amb una gran riquesa instrumental per cantar a una fuga anhelada per així trobar-se a si mateix.
Al llarg de l’àlbum trobem sonoritats diferents que ens ajuden a descobrir noves capes de l’artista. ‘QUAN ES TORNI FOSC’ és una visió més introspectiva del projecte, a partir de construir una imatge íntima i nocturna. Una ambició emocional digna d’admiració en un primer àlbum. Parlar des dels sentiments, des de l’amor, i jugar amb la base perquè també reflecteixi aquesta desesperació. Cançons com aquesta amb una gran càrrega emocional s’intercalen amb peces més animades que tracten la nostàlgia a cop de guitarra, a ‘TARDES D’ABANS’.
Es fa evident en cançons com ‘MIL NITS’ o ‘STRELLA DEL ROCKKK’ que “Renaixença” té unes clares influències en el rock. Dues cançons unides per l’energia però no pel to. Trobem guitarres elèctriques, una bateria i bases rítmiques constants i nervioses, que no deixen de banda el component emocional. Comparteixen una producció clara centrada en transmetre l’energia.
Un teclat i la por de no trobar el nostre lloc és suficient per convertir ‘EL QUE SOM’ en un èxit, una peça que condensa identitat, col·lectivitat i incertesa en poc més de dos minuts. Musicalment, compta amb una base rítmica estable que acompanya a la lletra, que se situa al centre de la peça, present alhora que directa, parlant des de la seva veritat.
Simplement des del nom, ‘ATUR3S EL TEMPS’ ja és una de les cançons més experimentals del disc, trencant amb aquest fil conductor del rock que ens havia anat guiant a través de les diferents cançons. La paraula idònia per descriure aquesta peça és jugar; amb silencis, talls i sons inesperats. La bateria guanya protagonisme i ajuda a retratar aquest sentiment d’anar a contracorrent per “deixar de pensar en un futur que ja és passat”.
Les dos últimes cançons de l’àlbum, ‘CIUTAT MALALTA’ i ‘EL VENT DE L’HIVERN’ compten amb un major imaginari al darrere. Ambdues es podrien considerar les peces més contundents del disc, tot i ser molt diferents entre si. ‘Ciutat malalta’ és una cançó tensa, que transmet una sensació d’opressió i moviment construït sobre una base rítmica constant. Es llueix la corda en la base, però sense temps per floritures, una composició que deixa poc aire i transmet aquesta sensació de desgast. ‘El vent d’hivern’ en canvi, funciona com a contrast emocional i sonor, actuant com si fos un epíleg del disc. L’àlbum s’obre i respira en aquesta última cançó i es crea una atmosfera pròpia. La base acompanya a la veu, pràcticament creant el vent que dona nom a la peça. Aquesta cançó clausura el cercle emocional del disc i sembla donar forma a aquesta “Renaixença”.
“Renaixença” és una proposta genuïna, personal i amb una marca d’identitat molt clara. La reafirmació que la nova era de la música en català no ha de passar necessàriament per sintetitzadors. Una veu càlida i una base instrumental que l’acompanya, la renaixença del que promet ser una aposta sòlida dins el panorama musical en català.
